Home, sweet home

Per fi som a casa! Després de llargues hores a l’avió ja som a casa nostra. I ara toca mirar enrere i veure que ha estat aquest viatge per nosaltres:

Irene: Tenia ganes de tornar a casa. El meu llit, la familia, els amics… Però d’altra banda no m’hagués importat quedar-me allà més temps. Amèrica és un país impresionant. Està ple de vida i dinamisme, la gent no para, els cotxes sempre estan a la carretera i el més habitual és menjar dintre seu. La gent a més és molt cordial i amable i sempre estan disposats a seure i escoltar el que els hi has d’explicar i explicar-te les seves pròpies vivències. Els extensos camps de blat de moro existeixen i els esmorzars són el millor de la seva cuina. Estic molt contenta que l’Ajuntament hagi tirat endavant un projecte com aquest perquè no hauria pogut tenir un mes de juliol millor que aquest. Conéixer la cultura del país, practicar la llengua, emportar-me persones increibles… què més podem demanar? Tinc ganes de tornar-hi aviat, tinc ganes de viure algun dia a Stillwater i estudiar a la Universitat de Minnesota i si puc somniar amb això és gràcies a l’Ajuntament. Tampoc podem oblidar-nos d’en Joey Jonsson. Sense ell cuidant-nos allà, moltes de les visites no haurien estat possibles. Ha tingut un mes molt mogut però sabiem que podiem agafar el telefon i trucar si teniem un veritable problema i ha sapigut fer front als imprevistos amb una facilitat increïble, així que sobre aquest viatge no es pot dir res més que gràcies.

Eloi: Ja estem a Vilassar de Mar! Ja tenia ganes de tornar a casa, veure els amics i estar a la meva habitació, però no perquè no m’ho hagi passat bé, sinó al contrari, ha estat una experiencia molt enriquidora i innolvidable.

Un cop aquí a casa trobo a faltar Amèrica, tot el que feiem i tothom que vam conéixer. Només ha estat un mes però hem fet moltíssimes coses i ens ho hem passat molt bé. També hem establert molt bones relacions tant personals amb la familia i els amics, com “professionals” o “polítiques”, com per exemple l’entrega de les banderesa la Universitat de UW-Whitewater i a la representant de Wisconsin, o la visita a la Universitat de Minnesota.

Per tot això, agraeixo a l’Ajuntament de Vilassar de Mar i a tota la gent que ha portat endavant aquest projecte que ens ha permès a la Irene i a mi viure una experiència innolvidable i conéixer millor i de primera mà els Estats Units d’Amèrica. També vull agraïr especialment al Joey Jonsson que s’ha estat movent per tot l’estat de Wisconsin i Minnesota acompanyant-nos i organitzant-ho tot fent que aquest hagi estat un viatge perfecte.

The windy city: Chicago!

Dijous vam sortir aviat de Baraboo per fer front a tres llargues hores de viatge fins a la capital de l’estat d’Illinois, Chicago. És una ciutat realment increïble. Gran (o enorme), plena de gent de diverses cultures, botigues a tot arreu, gratacels altíssims i un trafic boig.

Vam anar a dinar a “Mike Dikta’s”, un restaurant famós de Chicago on hi han anat molts personatges famosos del món de l’esport. Després vam anar a la “Hancock Tower”, un dels gratacels més alts de Chicago des d’on hi ha unes vistes precioses de tota la ciutat. Al vespre vam anar al “Boat Tour Chicago Sunset”, un viatge pel riu i part del llac Michigan durant la posta de sol. Va ser molt bonic veure la ciutat de Chicago des de l’aigua i anar escoltant les explicacions dels edificis i curiositats més importants. Ja de nit vam anar a sopar a una pizzeria. Chicago és famosa per haver inventat les pizzes de massa gruixuda que poguéssin menjar-se amb forquilla i ganivet però nosaltres vam demanar-ne una de normal. Finalment vam anar al luxós hotel al centre de Chicago on vam assegurar-nos que ens truquéssin al matí i vam anar a dormir.

Al matí, abans de d’anar cap a l’aeroport, hem passejat durant una estona per Michigan Avenue i la Ohio Street Beach on ens agradaria haver portat els banyadors i tenir temps per gaudir de la platja i el sol a les aigües del llac Michigan.

Party at Troy’s

Després de la visita al Wisconsin State Capitol i d’un dinar conjunt a “Ella’s Deli”, ens esperavaa una petita festa de comiat a casa de la familia Moldenhauer. A més, celebravem un dia important en aquesta familia perquè el petit de la casa cumplia dos anys.

Vam jugar a la piscina, vam menjar plats tipics americans acompanyats amb un “gazpacho” casolà i vam fer S’mores. L’Eloi ja n’és tot un expert en el tema però a la Irene encara li falta una mica de pràctica amb el foc.

Va ser una bona festa de comiat, ens ho vam passar molt bé i després, cadascú a acabar de preparar les maletesa per marxar el matí següent cap a Baraboo, des d’on marxariem a Chicago.

Wisconsin State Capitol

El dimarts vam anar les dues families al complet a visitar la capital de l’estat de Wisconsin, Madison. Vam anar al Wisconsin State Capitol, l’edifici central de tota la politica de Wisconsin. L’edifici es de l’estil de la Casa Blanca. Te una cupula molt gran i quatre brac,os que s’estenen en les quatre direccions (nord, sud, est, oest).

Vam tenir la oportunitat de coneixer personalment la representat del districte 66, la senyora Samanta Kerkman. El sistema politic america es diferent al nostre. La Sra. Kerkman es la representant d’un districte, cada tres districtes hi ha un senador i en total hi ha 33 senadors a Wisconsin.

La Sra. Kermanva fer-nos un turn per el capitol i ens va ensenyar sales com la Cort Suprema, la Assemble ia altres cambres on es reuneixen altres carrecs. Tambe vam anar al terrat per veure la ciutat de Madison des de l’aire.

Li vam fer entrega de la bandera catalana i del llibre de Vilassar de Mar. Ella ens va regalar el llibre “State of Wisconsin Blue Book”, signat pel Governador de Wisconsin, Jim Doyle. Aquest llibre explica com funciona tota la politica de wisconsin i la seva representacio a la resta dels EEUUAA.

“Ciutadans de Catalunya, ja la tenim aquí!”

Ja esta penjada la bandera catalana a la Universitat de Wisconsin Whitewater representat Catalunya i el nostre poble de Vilassar de Mar. Es tot un honor formar part d’aquesta gesta ja que es la primera bandera catalana penjada a una universitat americana.

American farm

Ahir va ser un dels dies que m’ho he pasat millor aqui a America. Pel mati vam anar a l’esglesia que feien un picnic a l’aire lliure. Abans del picnic, van fer una missa (al seu estil, no com una missa d’una esglesia catolica) i un munt d’activitats pels nens i tambe pels adults. Ja comenc,o a coneixer la gent de l’esglesia i m’ho vaig passar molt be jugant a tiranr-nos globos d’aigua o fent carreres de tota mena.

Despres del picnic, vam anar mes al nord de Wisconsin, a la grnaja dels pares del Troy. Els seus pares ja no hi treballen pero hi van cada dia i hi tenen unes quantes plantes i bastants camps sembrats per alimentar cervols i paons que despres cac,aran. Tenen un cotxe de golf i vam anar a donar una volta. La granja es immensa, te unes 250 acres que son mes d’1 Km2 entre camps, boscos i algun petit llac. M’ho vaig passar molt be jugant amb els nens, corrents pel mig dels camps de blat de moro, epaitant els milers de papallones que hi havia per tot arreu, collint tomaquets i pepinos, etc.

Al pare del Troy li agrada molt cac,ar i vam anar a una de les torres de vigilancia que te per ac,ar. Per ultim tambe em va ensenyar a conduir el tractor de la granja. Aixi que vaig tenr l’oportunitat de veure en persona com es una granja americana i vaig passar-m’ho molt be.

These were the ones who started everything and if you miss the beach, here is the lake

Aquests ultims dies els estem passant a tope amb les families. Cap de les dues parts vol deixar un moment sense aprofitar, per tant no parem.

Ahir vam anar a Old World Wisconsin, un museu que parla sobre la historia de Wisconsin durant la seva etapa colonial. Aquest parc-museu acaba d’obrir al public perque durant principis d’aquest mes va ser un dels blancs del tornado i fins ara no havien acabat les tasques de neteja del recinte. Ha quedat totalment devastat, i les fotos preses abans i despres del tornado ho deixen prou clar. En aquest parc-museu es poden veure recreacions de les cases dels immigrants finlandesos, danesos, suecs, alemanys, polacs i afroamericans que venien durant els primers anys de la descoberta dels Estats Units buscant riqueses, terra i una vida millor de la que els esperava si es quedaven a Europa ja que en aquests pobles, tot quedava en mans del germa gran i per tant, els petits, si no volien acabar treballant pel germa gran emigraven a els Estats Units on podrien aconseguir una terra propia.

Avui hem anat a un dels llacs d’aqui a la vora i ens hem estat a Sandy Beach. No te res a veure amb el que es una platja mediterrania de la Costa Brava o la Costa Daurada pero no esta malament. Els punts bons que te es que l’aigua no es salada i per tant no pica als ulls i despres de sortir quan comences a assecar-te i l’aigua esta mes calenta al ser una massa d’aigua tancada. Tampoc hi ha gaires roques amb les quals fer-se mal als peus, pero no hi ha aquella gracia de les onades (tot i que en aquest llac i havia onades per culpa dels vaixells esportius amb els que la gent practicava esqui aquatic) i tampoc tens aquella sensacio de mar perque tot esta rodejat de verd recordant-te que estas a casa i no al mar. Pero no esta malament.

Aquests dies tambe hem tingut temps per passar-nos’ho be. Dissabte vam anar al cinema a veure The Sorcerer’s Apprentice, una nova pel.licula d’accio i aventures magiques de Disney que vaig ser capac, d’entendre d’inici a fi i ara quan tornem de sopar en un restaurant mexica molt famos aqui, els hi toca tastar part de la nostra cuina amb unes llesques de pa amb tomaquet.

More tornados

Al tornar de Minnesota, vaig anar amb la familia a l’esglesia. Aquesta setmana feien un casal d’estiu per als nenes, on els ensenyaven coses sobre la biblia i tambe jugaven. A mi em va semblar que als pobres nens els menjaven una mica el coco perque havien de repetir tot el rato frases com la paraula de Deu es vertadera o la paraula de Deu es bona. El temps era molt dolent i per la radio van donar l’avis de tornado, aixi que tots ens vam refugiar a un pasadis de l’esglesia que es veu que es el refugi antitornados. Mentre estavem tots alla va venir la policia a avisar que ens refugiessim. Quan un tornado esta molt aprop, la policia ha d’anar a tots els edifics publics per assegurar-se que tothom es refugia. Llavors, al passadis, ens vam posar tots en la posicio d’emergensia, que es agenollats al terra amb les mans protegint el cap. Van ser uns moments de molta tensio i mes d’un nen es va possar a plorar. Per sosrt el tornado va passar. Al cap d’una estona, l’alarma va tornar a sonar pe la radio, i vam haver de tornar al passadis. inalment tot va quedar en un ensurt.

Ahir pel mati vam anar a la Fabrica Jelly Belly. Els jelly belly son uns caramels petits, en forma de monjeta i de molts colors diferents. Son famosos en tot America i la fabrica es troba a Kenosha, un poble al costat del nostre. Hi ha de moltissims sabors i tambe n’hi ha de sabors especials, com vomit, mocs, ous podrits, etc.

Avui hem anat a un parc aquatic d’un altre poble del costat, Lake Geneva. Aquest poble es on molta gent de Wisconsin i d’altres estats va a estiuejar. Pel mati hem donat una volta pel poble i hem vist les cases d’estiueig de la gent rica, totes al voltant del llac. Per la tarda, hem anat al parc aquatic. Teniem entrades gratis perque la familia coneix gent que hi treballa.

Inside the real America

Durant aquests dies mentre viatjavem d’un lloc a un altre, hem anat visitant pobles petits pels que ens ha portat el Joey per coneixer l’America profunda. Una de les primeres parades va ser Stillwater, el poble natal del Joey. Aquest poble es el primer que es va establir a l’estat de Minnesota, esta al costat d’un dels afluents del Mississipi i separa els estats de Wisconsin i Minnesota. El poble es molt bonic i esta ple de cases d’estil victoria, molt antigues i molt grans. Despres de veure el poble, tots dos vam decidir que vindriem a viure a una d’aquestes cases mentre estiguessim fent la residencia a la Universitat de Minnesota. Per acomiadar-nos del poble, vam anar a una gelateria molt famosa a Estats Units anomenada Nelson’s, on serveixen uns gelats enormes pero molt bons.

A la nit vam anar a sopar a casa d’una de les germanes del Joey. Vam menjar plats tipics americans, com les hamburgueses, les amanides de patata i el blat de moro amb mantega i sal.

Mentre recorriem les carreteres americanes, tambe vam veure coses curioses i molt tipiques de l’America rural. Hem vist cervols i paons reals a les vores de la carretera, hem vist granjes de la comunitat Amish i els hem vist amb els carros de cavalls movent-se per carretera. Tambe hem estat en bars petits tipics de pobles pesquers del costat del Mississipi, hem passat per pobles amb estadis de baseball immensos per nomes 300 habitants i tambe hem trobat coses inexplicables com un granjer amb una nau espacial i un cohet al seu jardi.

Tambe hem tingut la oportunitata de tenir el nostre temps d’oci. Hem jugat al billar i hem anat a la bolera. Una cosa curiosa es que al billar no s’hi pot jugar si ets menor de 21 anys, igual que tampoc es pot beure alcohol, pero es pot conduir a partir dels 16. L’Eloi ja ha provat un parell de vegades el que es conduir als EUA i no en un cotxe qualsevol, sino que ho ha provat en un Hummer.

Let’s go shopping!

El dimarts vam anar al Mall of America, un dels centre comercials mes grans del mon amb mes de 520 botigues i un parc tematic interior, el “Nickelodeon Universe”. El centre comercial es enorme i nomes per recorre les tres plantes de botigues que te ens hi vam passar tot el mati. Tambe vam anar al parc d’atraccions. N’hi havia pels nens petits pero tambe grans montanyes russes. Despres d’agafar un entrepa per dinar, vam anar a comprar el que haviem estat veient abans. Hi havia moltes botigues de marca, pero tambe hi havia botigues amb marques no tant conegudes pero amb uns preus molt baixos. Ells tambe estan en temporda de rebaixes i s’havia d’aprofitar, aixi que el dia va acabar amb moltes compres i l’Eloi carregant totes les bosses.