University of Minnesota: Academic Health Center

El dia 19 la Irene i l’Eloi van anar a la Universitat de Minnesota, una de les universitats mes grans dels Estats Units, per fer un tour per la facultat de medicina. Aquesta visita no estava en la planificacio inicial del viatje, pero ha estat una de les activitats mes interassants fetes fins ara.

Primer ens van rebre la MaryKoppel i la Jenny Meslow . El Joey es va posar en contacte amb elles, que van organitzar i van fer possible tot el que vam fer a la Universitat. Vam fer una petita reunio amb elles i amb dos estudiants de medicina. En ella ens van explicar trets basics de la facultat com ara el nombre d’estudiants i els diversos estudis que s’imparteixen sota el mateix sostre: Medicina, Infermeria, Veterinaria, Odontologia, Farmacia i Sanitat publica.

Despres ens va rebre el Dr. Frank B. Cerra vice president de Ciencies de la Salut a l’Universitat de Minnesota i que ha contribuit a la Universitat amb nombroses inovacions com ara un pla d’unificacio de metges de 18 departaments de Facultats de Medicina, programes de recerca interdisciplinaris o la creacio dels Centres de Genomica Biomedica. Va arribar a la Universitat com a cap del departament de Sirurgia de la UCI i participa en l’elaboracio del fetge artificial (un aparell similar a l’aparell de dialisi en el cas dels ronyons).  Li vam fer entrega del llibre de Vilassar de Mar i de la bandera catalana.

Tot seguit vam anar al despatx del Dr. John S. Najarian, un dels millors metges del mon en materia de transplantaments. El Dr. Najarian ha gunyat molts premis internacionals i es famos per practicar el primer transplantament de ronyo en nens. Actualment treballa a la Universitat de Minnesota on ha creat un dels programes de transplantament mes grans del mon, i es gracies a ell que la Universitat ha efectuat molts transplantaments pioners i innovadors. A part de la seva faceta de metge i professor, Dr. Najarian es un dels cientifics mes prolifics i citats en articles publicats. Tambe li vam fer entrega del llibre de Vilassar i ell a canvi ens va regalar i signar el seu llibre, encara no publicat, “The miracle of transplantation”.

Tot seguit, ens van convidar a assistir a una operacio amb animals del grup de recerca en nous metodes quirurgics. Cosa exepcional ja que tota persona aliena al grup de recerca no pot accedir-hi.

Al migdia ens van convidar a dinar a la cafeteria per professors i alts carrecs. I a la tarda, els dos estudiants que ens van acompanyar durant tot el dia, ens van fer un tour per les classes i laboratoris que fan servir els alumnes de medicina. Tamabe ens va rebre un professor que ens va explicar el funcionament del laboratori d’anatomia. Finalment vam anar a la botiga de la facultat on ens vam comprar un parell de samarretes.

Vam quedar encatntas amb tot el que vam fer a la Universitat. Va ser tot un honor ser rebuts per dos dels metges mes importants internacionalment i que ens tractesin tant be a la universitat. Vam aprofitar i vam anar a la oficina d’admissions per preguntar com accedir a la Universitat sent estudiants estrangers i hem decidit que quan acabem la carrera tornarem a Minnesota a fer la Residencia.

Agraim a:

Mary Koppel (Assistant Vice President for Public Affairs)

Jenny Meslow (Community Relations Project Manager)

Have fun in the Dells!

Els dies 15 i 16, van ser el meu torn per anar a Wisocnsin Dells.  La veritat es que es una ciutat realment espectacular perque miris on miris hi ha anuncis de les atraccions que pots trobar al voltant de la ciutat, anuncis dels diferents restaurants… es una bogeria.

El dia a les Dells el vam comenc,ar amb “Wizard Quest” una aventura magica on a traves de la resolucio de preguntes basades en la observacio de l’entorn haviem d’anar aconseguint gemes per poder alliberar als mags de cada un dels quatre elements: aigua, aire, terra i foc. A mes, aquesta gent canvia cada dia les preguntes del joc, aixi que cada dia es diferent. Tambe hi ha un limit de temps per trobar als mags i si elsalliberes a temps la recompensa es encara mes gran. Nosaltres no ho vam poder aconseguir aixi que no se quin hauria estat el premi, pero segons el nombre de mags alliberat guanyaves un tant per cent de descompte en els productes de la botiga de records.

Despres vam dirigir-nos cap a Mt.Olympus, un parc aquatic que alhora es parc tematic. Dos en un. Vam estar-nos a l’hotel Roma, un hotel realment impressionant ambientat en l’epoca romana, amb les parets crema, recordant el color de la sorra i unes habitacions enormes. Nomes arribar vam decidir baixar una estona a remullar-nos als parcs aquatics i a la nit vam baixar a provar les muntanyes russes del parc i vam posar a prova les nostres dots de conduccio al karting. El dia 16 el vam passar tot el dia al parc aquatic, tot i que com haviem quedat enamorades d’una de les muntanyes russes, vam tornar-hi aquell mati.

La tornada en cotxe per sort va ser mes curta del que esperavem i es que ningu podiem amb les nostres animes. Ahir, com no podia ser d’altra manera vam fer un dia de relax complet. Pel mati vam anar a visitar el germa de la Lassity i amb ell i la seva mare vam anar a esmorzar per celebrar l’aniversari de la Lassity que va ser al juny. Per la tarda vam fer “siesta” i mes tard em van oferir anar a una fira que es feia a Whitewater, pero no tenia gaire ganes de sortir i vaig quedar-me a casa. Tot i aixi, aprofitant que estava sola, vaig sortir a passejar una estona pel veinat.

Avui anirem a veure una desfilada, i despres toca preparar-se pels proxims tres dies, que seran prou intensos:  visita al poble d’en Joey, Mall of America i la Clinica Mayo…

Horse show

Avui la Tia i el Jordan tenien l’espectacle de caballs, aixi que ens hem reunit tota la famila avis, tiets i cosin per anar a veure les seves exhibicions. Tambe hem celebrat el cumpleanys del mes petit el Kyler.

Per tant avui he conegut la resta de la familia, tots molt simpatics. Tenien moltes ganes de coneixem i de preguntarme moltes coses. Tambe m’han regalat alguns petits regals. Als pares del Troy els hi agraden molt les motos, i tenen una Harley Davidson, com molta gent per aqui. Aixi que m’han portat a fer una volta. Aqui a Wisconsin no es obligatori dur casc mentre es condueix una moto, aixi que estar en una Harley, en una autopista americana, anant bastant rapid i sense casc (no t’espantis mama) ha estat una sensacio inolvidable.

Hem dinat a casa i de postres hem menjat la crema catalana que vaig preparar ahir. Els hi ha agradat bastant, encara que no tenia res a veure amb la que prepara la meva avia o la meva mare.

Ahir al mati el Troy, el Josh i jo vam anar a Milwaukee al Children’s Hospital of Wisconsin. Que es el 3r hospital per nens mes gran d’America i el 1r en emmergenices per a nens. L’Hospital es gegant, esta format per varis edificis i les instalacions son totes molt bones. Aprofitant que estavem a Milwaukee, hem vaig tallar el cabell a una perruqueria per nomes 5$

15 de juliol

Avui dia 15 estem mig sólo al projecte d’ Aquest . no em puc creure Que El Temps tante depressa passi . Estic totalment inte en la Nova familia i soc com sin llenar por mes codos . Ahir un vam anar la nit una cac , ar cuques de llum . fascinants Hijo, veure Tantes llums i Que s’encenen sapaguen maravellos es , Pero La Gran cuantitat de mosquits Que hi havia no ens deixava gudir -ne gaire . Aqui tenen Una Frase Graciosa Que Que diu l’ ocell Nacional de Wisconsin els mosquits hijo .

Avui ha completament this diámetro de las Naciones Unidas normal. Pel mati els nens portat dobladillo al cole i hem anat un comprer . Él aprofitat i que tots els comprat ingredientes necessaris eh una Propera la tarifa recepte els que ( crema catalana ) . Migdia Despres al que anat una pel poble i corres Aixi fer d’ exercici algoritmos , ja Que Si no, Torni quan un vilassar sin em reconeixeran de foie lo estare QUE. Per la tarda, ens hem una banyat La Piscina de la casa entre otras cosas, la nit que anat a l’ Esglesia por als ajudar feligreses un tota l’Església Decorar por las Naciones Unidas casal d’estiu per als nens .

Digging in the ground

Avui he tingut la oportunitat d’assistir a un taller d’arqueologia amb la gran de la familia, que te el somni de convertir-se en una gran arqueologa algun dia, en un futur que encara li es llunya. Al acabar el dia, pero, ha confessat que encara s’ho ha de rumiar mes.

Ha estat un dia molt interessant. Al ser mes gran que els altres nens, m’han portat amb universitaris que treballen a l’estiu com a arqueolegs o voluntaris a Macktown. Ara intenten trobar les parets de totxo que envoltaven l’estructura de fusta del celler, ja que si la casa es de fusta, el celler ha d’anar recobert d’algun material mes, ja que sino la fusta es bufa. Hem trobat unes pedres sospitoses que podrien ser el que fa temps que busquen, aixi que espero que realment ho siguin. I a mes, hem tingut reporters del diari local (crec), fent entrevistes a tots els membres de l’equip i a tots els que estavem alla presents aixi que qui sap, potser d’aqui res sortim als diaris.

Welcome to UW-Whitewater

Tal i com diu l’Eloi, avui ha estat un dia realment important en el nostri mes als Estats Units. I es que avui hem pogut coneixer la Universitat de Wisconsin Whitewater, universitat on el Troy treballa. Despres de trobar-nos per menjar tots junts i parlar sobre el planning pels proxims dies, suggerencies per futures experiencies i de mes, hem anat cap a la universitat, on hem estat rebuts pel rector. El fotograf de la Universitat tambe ha estat present durant l’acte i s’ha encarregat de deixar una imatge per la posteritat perque en tota la trobada no ha parat ni un sol moment de fer fotos. El rector ha estat molt amable amb nosaltres, ens ha firmat les banderes de l’equip de futbol america de la Universitat (que pel que sembla son uns cracks) i ens ha regalat unes tassetes de cafe amb el logo de l’equip.  La veritat es que ha estat un honor i un privilegi que ens hagi rebut, perque mes tard el Troy ens ha comentat que el rector es una persona molt timida i que no li agraden massa aquest tipues de reunions per coneixer gent nova, aixi que ha estat un autentic privilegi.

Despres ens hem fet passar  per futurs universitaris americans i els hem acompanyat al tour que han fet per les instal.lacions de la universitat. El campus es bastant gran, pero no tant com el campus de Bellatera (UAB) pero les seves instal.lacions son molt mes grans que les nostres. A la seva pista d’atletisme, que es on tambe fan la cerimonia de graduacio hi caben assegudes 700 persones, aixi que podeu imaginar com de gran es nomes, la sala d’atletisme. Per tenir, a l’edifici central on es duu a terme gran part de la vida estudiantil tenen fins i tot bolera… I es en aquest edifici on es penjara la bandera catalana i on, per cert, no n’hi ha cap d’espanyola.

Una de les curiositats que hem trobat a la Universitat es que depenent de la distancia que et separa del campus, estas obligat a viure a la residencia d’estudiants durant els 2 primers anys. A mes, el seu proces d’acces a la Universitat es fa durant l’inici de l’ultim curs de l’insitut, ja que si volen beca, han de presentar les sol.licituds abans de l’1 de febrer, poden conrinuar enviant sol.licituds fins al 1 de marc (no hi ha c trencades aqui) i els hi comuniquen si han estat admesos l’1  de maig, quan nosaltres al voltant de maig,  es quan estem fent la matricula definitiva per les PAU. A part, ells no tenen examens d’acces. Cada universitat te els seus criteris d’admissio pero parlant amb la Lassity el basic que demanen es 4 anys d’Angles, 4 anys de matematiques, 2 anys de ciencies, 2 anys de ciencies socials i 2 anys d’educacio fisica. En algunes universitats tambe sera necessari 4 anys d’un idioma estranger, i a part tenen dos tipus de PAU que es poden fer tantes vegades com es volgui i en el moment en que es volgui (pagant, es clar) on els alumnes deixen constancia dels seus nivells d’angles i matematiques. Si superen una certa puntuacio en un d’aquests (o a vegades els dos, depenent dels criteris d’admissio) no hauran de fer classes d’angles i matematiques posteriorment a la universitat. I per si el proces d’admissio fos poca cosa, enviar a un fill a estudiar a la universitat es increiblement car tambe. Aixi que molts opten per la formacio professional, ja que molts dels estudiants que van a la universitat, despres no poden trobar feina en el seu camp.

Aixi que avui ha estat un dia interessant, on hem apres un munt de coses del sistema educatiu america, que es ben diferent del nostre.

Meeting with the Chancellor

Avui el dia ha comenc,at a les 6. M’he aixecat i he acompanyat al Troy a la seva feina a la Universitat de Wisconsin Whitewater. Al mati he fet una volta per les instalacions esportives amb un alumne que m’ha fet de guia. Son realment enormes! Als Estats Units les universitats es classifiquen en tres graus, segons la seva grandaria. Les del primer grau son les mes grans, mentre que els del tercer les mes petites. Aquesta universitat es conseiderada de tercer grau, encara que es una de les mes grans d’aquest grau. Tot i aixi m’ha semblat molt gran i les instalacions esportives m’han impressionat. Tenien moltes pistes de diferents esports, de tenis, de voley, de batminton, un gimnas molt gran, un camp de baseball, un altre molt gran de futbol america, dues piscines, etc.

Al mig dia ens hem trobat amb el Joey i amb la Irene i la seva familia. Despres de dinar hem tornat a la universitat ons ens ha rebut el Chancellor, el rector. Ens hem presentat i explicat en que consisteix aquest projecte d’intercanvi cultural. Llavors li hem fet entrega de la bandera de Catalunya i del llibre de Vilassar de Mar. Ha estat un acte molt bonic i el rector s’ha mostrat molt generos amb nosaltres, ens ha signat unes banderes de la universitat i ens ha donat uns regals.

La nostra bandera que li hem donat la penjaran a la universitat, en una sala plena de banderes d’altres paisos. Aquesta sera la primera bandera catalana penjada a una universitat d’Estats Units. Per tant ha esta un acte molt significatiu.

Despres, per la tarda, hem fet una ruta per la universitat amb un grup de futurs alumnes i hem acabat de veure totes les instalacions i classes de la universitat. Hem pogut comprovar com de diferents son el sistema educatiu america del catala o europeu.

Wisiconsin Dells

Aquest cap de stemana l’he passat amb la familia a Wisconsin Dells, coneguda tambe com la capital mundial de parcs aquatics. Nomes amb aquest sobrenom i sabent que esta a America ja us deveu imaginar com es d’enorme tot aixo. Doncs si, Wisconsin Dells es una ciutat plena de parcs aquatics, hotels, atraccions, restaurants, etc. tot pensat per passar unes magnifiques vacances.

Nosaltres hi hem estat dos dies i evidentment no hem vist totes les coses. Vam arribar el dissabte al mati i vam anar al Dear Park of Wisconsin. El Dear Park es com un zoo amb diferents animals i despres hi ha un parc molt gran que esta ple de cervols de diferents classes: mascles, femmelles, europeus, d’estats units… els cervols estan lliure i els pots donar menajar o acariciar-los. Per la tarda vam anar amb els ducks, uns cotxes amfibis que et porten a fer una volta pels boscos, rius i llacs de Wisconsin Dells. Al vespre vam anar a veure primer un espectacle d’esqui aquatic i despres un de malabars i humoristic.

Al diumenge vam passar tot el dia al parc aquatic del hotel, que era immens. No nomes m’ho vaig passar be, sino que tambe vaig menjar molt be. Durant l’estada a WI Dells vam menjar en dos bufets lliures i en un restaurant hawaia.

“God save the queen!”

Ahir vam anar a la “Renaissance Faire” o la Fira Medieval que es fa anualment a un poble a hora i mitja, dues hores d’aqui conegut com Bristol.

Es un festival medieval que recrea l’epoca i la vida de 1574, en ple regnatge de la reina Elisabeth d’Anglaterra. Fins i tot, els nens poden convertirse en els seus cavallers i dames de la cort a traves de la correcta ceremonia d’investidura i se la pot veure rondar amb la seva cort immensa per tota la fira. Tot esta ple de parades artesanals on es venen joguines de fusta pels mes petits, catifes fetes a ma a l’estil victoria, artesania de vidre, botigues de sals de bany, vestits de l’epoca, joieria… Un mar de botigues que semblava no acabar-se mai, i escenaris repartits per tota la fira on es feien espectacles de malabars, de foc, de lluites de fang…

La gent aprofita tambe per treure les seves disfresses medievals de l’armari, o les nenes aprofiten per posar-se aquelles ales de fada amb les que juguen a casa, fent que tot prengui un toc molt magic i fantasios, ja que la gent sense disfressar es una clara minoria en aquesta fira. I per si aixo fos poc, vam poder gaudir dels antics tornejos de cavallers, en el que quatre valents van retar-se en duel a sobre dels seus cavalls i quan estaven a terra continuaven lluitan fins a morir. Tot i que nomes fos un espectacle pero, l’emocio que se sent es la d’un duel real, i a mes, el nostre cavaller va ser el victorios!

Entre tot aquest ambient, a mes, vaig poder fer un descobriment curios que son les “Spanish fries”. Per curiositat, a l’hora de dinar vaig demanar-les per veure que era el que entenien per “Spanish fries” i es el que es veu a la foto. Patates amb ceba i crema de formatge… No se que li troben d’espanyol encara.