The end

Sincerament, no tinc gens de ganes d’escriure aquesta entrada del blog, ja que això significa que s’ha acabat la millor experiència de la meva vida!!

Avui dissabte dia 30 he tornat a Vilassar de Mar després d’aquest mes de juliol que ha estat ple de moments divertits, interessants, educatius i emotius. Tot el que he viscut ha estat com un somni fet realitat.

Mai oblidaré el dia en que vaig conèixer als dos jutges de la Cort Suprema de Minnesota, quan em van obrir les portes del departament de bombers de Portage sense previ avís, o bé, la visita a la Universitat de Whitewater, ja que mentre estava passejant pel campus se’m va plantejar la idea d’estudiar en una universitat americana en un futur proper si tot va bé. Podria posar altres exemples diferents als tres anteriors, com la nit en que la Clara i jo vam estar ajudant a servir el sopar als pobres.

Tots aquests moments viscuts en els últims trenta dies, realment, m’han canviat la vida i la meva manera de pensar. Aquesta gran experiència m’ha fet madurar i aprendre moltes coses sobre l’estil de vida al Midwest, que, encara que només porto unes 10 hores a Vilassar, ja trobo a faltar. L’amabilitat de les persones, la seva educació i simpatia són una de les coses que més em van impactar i que sense cap dubte sempre recordaré.

L’afecte que em va demostrar la família de la Dee Dee quan em van acollir a casa seva és una cosa indescriptible de com de bé que es van portar amb mi. Estic molt agraïda per tot el que han fet per fer-me sentir com a casa meva!!! Realment trobo a faltar escoltar les seves veus i rialles.

Per últim, també vull donar les gràcies a totes les persones de l’Ajuntament de Vilassar de Mar implicades en aquest projecte de la Beca als EUA. Crec que és una molt bona motivació per incentivar als estudiants de secundaria a millorar els seus resultats acadèmics, ja que la recompensa és magnifica. Aquest viatge és la millor manera per poder conèixer realment la vida americana, des dels aspectes més quotidians, com el menjar i els esports típics, fins a aspectes més educatius com la millora de l’anglès,  l’aprenentatge de les lleis més importants o com funciona el sistema judicial i polític.

Especialment, m’agradaria agrair tot l’esforç que ha fet el Joey, ja que aquest anys semblava impossible poder conèixer als jutges de la Cort Suprema de Minnesota i visitar la Universitat de Whitewater degut a problemes polítics, però gràcies a la seva paciència i insistència va aconseguir que la Clara i jo coneguéssim a Alan Page i Paul Anderson, tots dos membres de la Cort Suprema de Minnesota, i a la doctora Lois Smith de la Universitat de Whitewater.

MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!

The Windy City

Dijous ens vam llevar d’hora i vam sortir al carrer. El primer que vam fer va ser anar a l’edifici Hancock. No és l’edifici més alt de Chicago, però si, segons diuen, el que té millors vistes. Vam pujar cent pisos en 40 segons d’ascensor i vam poder gaudir de l’amplia panoràmica de tota la ciutat, des del seu centre, els barris residencials del voltant i l’enorme Llac Michigan.

Sortint de l’edifici vam caminar pel centre fins una coneguda botiga anomenada Hershey’s, on venen tota mena de llaminadures i xocolates.
Mes tard, vam anar al Museu d’Art Contemporani on vam poder admirar una exposició d’un conegut artista afroamericà, Mark Bradford.
Tot seguit vam agafar un taxi que ens va portar al pavelló dels Chicag Bulls,el United Center, ja que a la seva entrada hi ha una famosa estàtua del mític Michael Jordan, tot un símbol d’aquest equip. A mes, el taxista va ser molt amable i ens va anar ensenyant i explicant diferents edificis de la ciutat durant el trajecte.

Aquell dia vam anar a dinar al Hard Rock Cafe al centre de Chicago. Es un bar musical amb musica en directe algunes nits. El menjar estava molt bo, encara que molt abundant en quantitat com és típic a USA. La cambrera que ens va atendre ens va explicar amablement com era cada plat a l’hora de triar.

Per pair el dinar vam seguir caminant i vam visitar l’Ajuntament de Chicago, que és d’estil Neoclàssic. A la mateixa plaça de l’Ajuntament hi ha diverses escultures, una de les qual es de l’artista català Joan Miro.
Al centre de Chicago hi ha nombrosos parcs públics equipats amb àrees esportives i de jocs. És una ciutat molt neta, tenint en compte que es molt gran i hi viu molta gent. Tot i així, segueix sent el Midwest i tothom és molt amable i respectuós.

Una de les coses que mes ens agradar i impactar va ser trobar gent pel carrer tocant musica jazz a les cantonades o fent espectacles divertits a les voreres.

Quan es va fer de nit vam anar a passejar i vam acabar en una fira permanent que es diu Navy Pier. Ens va recordar al típic parc d’atraccions americà situat al moll, tal i com surt a les pel·lícules, destacant la noria il·luminada.

Per acabar el dia i no trencar amb la rutina de les nits a Chicago, ens va tornar a ploure.

Clara i Andrea

Welcome to Chicago

Dimecres vam marxar de Baraboo i la Dee Dee ens va portar a Milwaukee des d’on vam agafar un tren cap a Chicago.

El viatge en tren se’ns va fer curt, ja que els seients eren còmodes i espaiosos.  El sistema ferroviari americà no és tant dolent com la gent diu.

Vam arribar a Chicago cap a les 6 de la tarda i després de deixar les coses a l’hotel, vam anar directament al moll del riu que travessa Chicago. Vam agafar un vaixell que ens va dur riu avall fins al Llac Michigan i vam veure com es ponia el Sol, Chicago de nit vist des de l’aigua i focs artificials. Va ser una nit espectacular que mai oblidarem!!

Per acabar el dia vam anar a sopar una pizza molt gran i molt bona. De tornada al hotel va ploure mes que el dia del Diluvi Universal, però aquest petit inconvenient no va espatllar el gran dia que vam passar.

Clara i Andrea

Miller Gang

Tal i com ens va prometre el Noah Miller i la seva familia, l’Amish que vam coneixer la setmana passada, dimarts vam anar a visitar el Miller Gang, on viu el seu pare i cap de la comunitat. Son una familia molt generosa i ens van fer sentir com a casa. Els vam comprar verdures, ous i catifes fetes a ma per ells. Vam veure una mica com treballaven el camp sense cap tipus de maquinaria i amb uns cavalls espectaculars. El senyor Miller va tenir l’amabilitat d’explicar-nos alguns aspectes de la seva cultura. Els Amish procedeixen d’una divisio dels menonites, que a la seva vegada s’havien dividit dels catolics. El nom Amish procedeix d’una personalitat religiosa, el nom de la qual era Amon. El fet que no vulguin ser fotografiats es degut a la seva interpretacio de la Biblia ja que un dels deu manaments es que l’home no pot reproduir una imatge de si mateix. Tambe vam estar parlant sobre l’educacio, les medicines, el treball manual i la seva cultura en general. Va ser una experiencia molt emotiva pel fet de l’amabilitat amb que ens va tractar.

Clara i Andrea

University of Wisconsin Whitewater

Dilluns vam anar a Whitewater per visitar la Universitat i aprendre com funciona el seus sistema educatiu. Primer vam coneixer la doctora Lois Smith, la directora del Departament de Marketing. Ens va ensenyar una part de l’edifici on s’estudia Economia i Ciencies Empresarials, tot explicant-nos les innovacions tecnologiques respecte la sostenibilitat de l’edifici. Despres, vam estar parlant sobre la carrera d’Economia, les seves possibilitats i les opcions de poder estudiar a Whitewater.

Mes tard, vam fer una volta guiada per totes les instal.lacions. Es una Universitat que esta molt ben equipada tan a nivell tecnologic, esportiu i d’oci. Aquesta experiencia ens va motivar encara mes per començar els estudis universitaris l’any vinent, i se’ns va presentar l’oportunitat d’estudiar un dia als EUA.

Per ultim, vam coneixer el Troy, el director d’Admissions. Vam estar una estona en el seu despatx i ens va respondre els nostres dubtes sobre el funcionament de la Universitat.

Clara i Andrea

5 Stars

Avui he apres a cuinar Mac&Cheese!!! Al mig dia, el Michael i la Dee Dee m’han ensenyat a fer macarrons amb formatge, que segons el Joey es el primer plat que aprenen a preparar els joves americans. Es molt senzill de fer i estan molt bons, sobretot si es cuinen amb formatge cheddar de Wisconsin!

Durant la tarda, la Dee Dee m’ha portat a dues botigues on venien coses antigues com jocs de la Super Nintendo, joguines de Star Wars o llaunes de conserva dels anys 50. Despres, la Tanya i jo hem anat a l’esglesia Hope Through Christ Ministries, on fan mises on la gent canta, encara que jo no soc creient m’ha agradat molt aquesta experiencia.

Quan he tornat a casa de la Dee Dee, la Clara ja havia arribat de Brown Deer, portava tot el dia esperant aquest moment!! El Michael, la Dee Dee, el Joey, la Clara i jo hem anat a sopar tots junts al bar on vaig treballar ahir per celebrar que la Clara ja esta amb nosaltres, ja que ha tots ens fa molta il.lusio!!

Slow ride, take it easy!

Avui ha estat un dia molt especial. Aquest mati he tornat a anar a Madison amb el Joey per veure el Farmer Market que es celebra alla cada diumenge. Es un mercat situat al voltant de l’Ajuntament de Madison on el agricultors venen tota mena de productes com flors, verdures o formatge. Estava ple de gent, gaire be no es podia ni caminar, pero les parades amb mes clientela eren aquelles que oferien menjar gratis!!

 

 

 

 

Ja que estavem a Madison, hem donat una volta pels voltans del Farmer Market i hem aprofitat per visitar el Wisconsin Veterans Museum, que es un museu dedicat als soldats americans i en ell es poden trobar documents que daten des de la Guerra de la Independencia dels EEUU fins a l’actualitat.

Al mig dia, hem tornat a Baraboo per fer un dinar familiar que ha preparat la Dee Dee per a tots: el Joey, la Tanya, el Henry, el Bill, la Pat i jo. El menjar estava bonissim, abans de tornar a Vilassar, la Dee Dee m’ha d’ensenyar a preparar alguns dels plats tipics d’aqui. Aquesta familia es genial, tots son molt divertits i amables. Durant els ultims dies no paro de pensar en com els anyorare quan marxi..

Per la tarda, el Joey m’ha portat a un Garage Sale, que consisteix en posar a la venda tot el que una familia ja no vol i vendre en el seu propi garatge. Venen tota mena de coses com roba, nines o jocs, fins i tot tambe ofereixen begudes i menjar a molt bon preu. Despres hem anat al Antique & Craft Mall, que es un lloc on venen coses antigues com llaunes de Coca Cola dels anys 60 i productes artesanals.

Una cosa que a mi personalment m’havia impactat bastant de les lleis dels EEUU es el fet que aqui es pot conduir a partir dels 16 anys, si tens la licencia, no es pot veure alcohol si ets menor de 21, pero pots treballar en un bar amb 18 anys o 16 si els teus pares son els propietaris. Per aquesta rao, a mi m’interessava poder treballar en un tipic bar america sense cobrar, i gracies a la Dee Dee i el Michael que coneixen als cambres del Bronco Billy’s, que es un bar-restaurant, aquesta nit he pogut treballar alla durant un parell d’hores aproximadament. Ha estat una experiencia increible i que m’encantaria poder repetir. Els dos cambres que estaven treballant m’han ajudat en tot moment i la majoria de la gent es mostrava molt comprensiva quan els demanava si em podien repetir el que volien per beure o menjar. Tot i que jo havia proposat treballar de manera gratuita, quan he acabat, m’han donat una samarreta del local i una part de les propines, la gent aqui es MOLT generosa!! Es tipic molt feliç per tot el que estic aprenent sobre l’estil de vida i la cultura americana, i sobretot perque tambe estic millorant el meu angles!

Milwaukee Art Museum

Avui ha sigut un dia molt especial per mi perque en Mitch m’ha dut a veure el Museu d’Art de Milwaukee, cosa que he estat esperant des que vaig arribar als Estats Units. Hi hem estat hores explorant cada una de les sales, m’hi hagues pogut passar tot el dia i no me n’hagues cansat!

L’edifici es molt impressionant, l’arquitectura es espectacular tant per dins com per fora, es lluminos i, a mes, dona al Llac Michigan. Aquest estiu hi tenen una exposicio itinerant sobre la cultura xinesa, era bonic, pero no hi hem estat massa estona perque tant en Mitch com jo estavem mes interessats en l’exposicio fixe.

El que es mes curios es que tenen tot tipus d’art, tot tipus d’estils i de totes les epoques, pero no en gran quantitat. Aviam si m’explico. Hi havia un parell d’obres de la Grecia Classica, obres de l’Edat Mitjana i petites mostres artistiques d’arreu del mon. Amb el que mes he disfrutat, pero, ha estat amb la pintura dels segles XVIII, XIX i XX, el realisme (Courbet), el cubsime (Dawson), l’abstraccio (Kandinsky), el puntillisme (Pissarro), l’impressionisme (Monet), el Pop Art (Lichtenstein), i un llarg etcetera. Tot era increible, pero crec que el que mes m’ha agradat son les escultures de Rodin, del qual nomes coneixia El pensador, i a Milwaukee tenen El bes, El bust de Balzac i L’home que camina. 

Despres del museu li he demanat al Mitch que aparques el cotxe pel centre de Milwaukee i que fessim una volta caminant. No volia marxar d’aquesta ciutat sense haver-hi passat una estona, almenys, caminant sense rumb i poder veure amb calma la immensitat dels edificis. Es tan gran tot, els carrers, les voreres, les botigues, els blocs de pisos…, que costa de creure que es tracti del centre d’una ciutat.

 

“Pray as if everything depends on God. Act as if everything depends on you.”

Aquest vespre he anat amb la familia Marks a coneixer de prop una miqueta mes de la seva vida: m’han dut a la sinagoga per assistir a una de les misses jueves. El servei ha durant una hora mes o menys i ha estat bonic. Durants moltes estones cantaven fragments del torah, d’altres meditaven, d’altres resaven, d’altres simplement llegien. Dirigint el servei hi havia el rabi, que s’encarregava de llegir els fragments del torah, i el cantor, que guiava els fidels amb els cants (que, per cert, eren preciosos, molt melodiosos, i en hebreu).

Es una ceremonia solemne, pero alhora molt comoda. En algun moment el rabi permetia a qui volgues dir el nom d’una persona per tal de dedicar-li la ceremonia (essencialment persones malaltes), i en un altre moment tambe es resava pels que ja no hi son. A part d’aquests intervals mes tristos, la resta de la missa era alegra i viva. M’he fixat en la traduccio de l’hebreu a l’angles i moltes de les cançons tractaven el tema de la pau, la fraternitat, el respete, l’amor…

Al final del servei, el cantor m’ha ensenyat personalment el torah. El torah es el text sagrat dels jueus i reuneix els cinc primers llibres de la Biblia o els Cinc Llibres de Moises: el Genesi, l’Exode, el Levitic, el Llibre dels Nombres i el Deuteronomi. El torah esta escrit sobre pell de vaca, en hebreu i s’enrotlla com un papir. La cal.ligrafia hebrea es preciosa i sembla molt dificil d’entendre perque no te vocals i s’escriu de dreta a esquerra. A mes a mes, el cantor ha tingut l’amabilitat de cantar-ne un tros nomes per nosaltres.

No he estat mai algu creient i personalment crec que les religions son nomes un intent de donar una explicacio a quelcom que realment no en te. El que trobo curios si mes no son les diverses maneres de buscar respostes a les Grans Preguntes, com ja van intentar els filosofs grecs classics, els filosofs moderns, totes les religions inventades i fins i tot les ciencies. Aixi, avui he conegut una nova manera de trobar una pau enmig del gran misteri i, un cop mes, tot es conclou amb una abraçada a la persona que tens al costat durant la missa. No es l’amor la resposta, doncs? O potser es el fet que ens estimem i ens ajudem entre tots en la nostra petita i ignorant dimensio.

A canoe trip

Quan m’he aixecat aquest mati, el Joey m’ha portat a esmorzar a un Dunkin Donuts, perque, ja que estic a Estats Units, volia tastar el tipic donut que menjar el Homer Simpson. Estava delicios, i en lloc d’un, he acabat menjant dos i un batut de vainilla.

Mes tard, hem anat al llac Mirror, on hem llogat una canoa. Hem estat aproximadament una hora i mitja navegant pel llac. El paisatge era molt bonic, el llac estava rodeixat d’abres i es podien veure diversos animals voladors com per exemple espiadimonis que sobrevolaven per l’aigua.Ha estat una estona molt relaxada, m’encanta estar rodeixada de tanta natura!! I encara mes si fa un dia assolellat com el d’avui.

Quan hem tornat a casa, la Dee Dee, el Joey i jo hem estat tallant la gespa i unes branques d’un abre que havien crescut molt. Estic encantada de poder ajudar-los en tot el que pugui i a mes a vegades es divertit, perque aqui per tallar la gespa utilitzen una mena de maquina que es condueix com un cotxe i m’han deixat probar-ho!! La veritat es que m’han deixat perque es molt facil de conduir i no hi ha cap perill.

Ara estem esperant per sopar a que vinguin el Bill, la Pat, la Margie i el Jim, que son familia de la Dee Dee, i que es quedaran a dormir aquest cap de setmana a la seva casa.