“Pray as if everything depends on God. Act as if everything depends on you.”

Aquest vespre he anat amb la familia Marks a coneixer de prop una miqueta mes de la seva vida: m’han dut a la sinagoga per assistir a una de les misses jueves. El servei ha durant una hora mes o menys i ha estat bonic. Durants moltes estones cantaven fragments del torah, d’altres meditaven, d’altres resaven, d’altres simplement llegien. Dirigint el servei hi havia el rabi, que s’encarregava de llegir els fragments del torah, i el cantor, que guiava els fidels amb els cants (que, per cert, eren preciosos, molt melodiosos, i en hebreu).

Es una ceremonia solemne, pero alhora molt comoda. En algun moment el rabi permetia a qui volgues dir el nom d’una persona per tal de dedicar-li la ceremonia (essencialment persones malaltes), i en un altre moment tambe es resava pels que ja no hi son. A part d’aquests intervals mes tristos, la resta de la missa era alegra i viva. M’he fixat en la traduccio de l’hebreu a l’angles i moltes de les cançons tractaven el tema de la pau, la fraternitat, el respete, l’amor…

Al final del servei, el cantor m’ha ensenyat personalment el torah. El torah es el text sagrat dels jueus i reuneix els cinc primers llibres de la Biblia o els Cinc Llibres de Moises: el Genesi, l’Exode, el Levitic, el Llibre dels Nombres i el Deuteronomi. El torah esta escrit sobre pell de vaca, en hebreu i s’enrotlla com un papir. La cal.ligrafia hebrea es preciosa i sembla molt dificil d’entendre perque no te vocals i s’escriu de dreta a esquerra. A mes a mes, el cantor ha tingut l’amabilitat de cantar-ne un tros nomes per nosaltres.

No he estat mai algu creient i personalment crec que les religions son nomes un intent de donar una explicacio a quelcom que realment no en te. El que trobo curios si mes no son les diverses maneres de buscar respostes a les Grans Preguntes, com ja van intentar els filosofs grecs classics, els filosofs moderns, totes les religions inventades i fins i tot les ciencies. Aixi, avui he conegut una nova manera de trobar una pau enmig del gran misteri i, un cop mes, tot es conclou amb una abraçada a la persona que tens al costat durant la missa. No es l’amor la resposta, doncs? O potser es el fet que ens estimem i ens ajudem entre tots en la nostra petita i ignorant dimensio.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s