Avui ha sigut un dia molt especial per mi perque en Mitch m’ha dut a v
eure el Museu d’Art de Milwaukee, cosa que he estat esperant des que vaig arribar als Estats Units. Hi hem estat hores explorant cada una de les sales, m’hi hagues pogut passar tot el dia i no me n’hagues cansat!
L’edifici es molt impressionant, l’arquitectura es 
espectacular tant per dins com per fora, es lluminos i, a mes, dona al Llac Michigan. Aquest estiu hi tenen una exposicio itinerant sobre la cultura xinesa, era bonic, pero no hi hem estat massa estona perque tant en Mitch com jo estavem mes interessats en l’exposicio fixe.
El que es mes curios es que tenen tot tipus d’art, tot tipus d’estils i de totes les epoques, pero no en gran quantitat. Aviam si m’explico. Hi havia un parell d’obres de la Grecia Classica, obres de l’Edat Mitjana i petites
mostres artistiques d’arreu del mon. Amb el que mes he disfrutat, pero, ha estat amb la pintura dels segles XVIII, XIX i XX, el realisme (Courbet), el cubsime (Dawson), 
l’abstraccio (Kandinsky), el puntillisme (Pissarro), l’impressionisme (Monet), el Pop Art (Lichtenstein), i un llarg etcetera. Tot era increible, pero crec que el que mes m’ha agradat son les escultures de Rodin, del qual nomes coneixia El pensador, i a Milwaukee tenen El bes, El bust de Balzac i L’home que camina.
Despres del museu li he demanat al Mitch que aparques el cotxe pel centre de Milwaukee i que fessim una volta caminant. No volia marxar
d’aquesta ciutat sense haver-hi passat una estona, almenys, caminant 
sense rumb i poder veure amb calma la immensitat dels edificis. Es tan gran tot, els carrers, les voreres, les botigues, els blocs de pisos…, que costa de creure que es tracti del centre d’una ciutat.
Bloc de Vilassar de Mar 