The best day of my life!!

El titol resumeix a la perfeccio com ha estat aquest dia per mi!! Aquest mati he anat a Madison al Capitol Ice, que es un pavello esportiu on es practica hoquei sobre gel. Alla he pogut complir un dels meus somnis: jugar a aquest esport! El Bobby Suter, un ex-jugador d’hoquei que va formar part del equip Olimpic dels EUA l’any 1980 en que es van proclamar campions, m’ha deixat tot l’equipament necessari per poder jugar a hoquei i m’ha ensenyat una mica com utilitzar l’stick. A mes, tambe he pogut practicar una mica amb la Jenna Marks, la millor jugadora d’hoquei de tot l’Estat de Wisconsin! Quan he sortit de la pista de gel, m’he emportat la millor sorpresa de la meva vida: el Bobby Suter m’ha firmat un jersei d’hoquei de USA i m’ha regalat un stick firmat pel seu fill, que tambe es jugador professional d’aquest esport.

Al mig dia, el Joey m’ha portat a un restaurant que s’anomena Famous Dave per menjar costelles de porc a la BBQ. Hem demanat un plat normal per compartir entre els dos, perque aqui posen grans quantitats, i tot i que el dinar estava bonissim, hem estat incapaços d’acabar-nos ho tot.

 

La tarda ha estat mes relaxada que el mati. El Joey i jo hem donat una volta amb cotxe parant-nos a cada lloc que creiem original per fer fotografies, com per exemple a les parades on venien blat. Despres hem anat a Wisconsin Dells on he pogut pujar a una atraccio que s’anomena Ride de Giro i m’he pogut menjar una tipica poma coberta de caramel que em feia il.lusio tastar, encara que estava plena per haver menjat molt al mig dia!!

American day

Aquest mati he anat amb en Jordan a jugar a bolos i despres hem anat a fer un gelat.  Al vespre, en Mitch i jo l’he acompanyat a casa de la seva noia, la Sidney, on passara uns quants dies, pero quan torni jo ja no hi sere, aixi que avui he hagut de fer el primer comiat. S’ha portat molt be amb mi durant tot aquest mes i ja el trobo a faltar! Es una de les moltes bones persones que he conegut aqui!

A la tarda hem anat al museu Harley Davidson a Milwaukee. Avui, a mes a mes, se celebrava la presentacio dels nous models de l’any 2012 i al voltant del museu hi havia centenars, potser mes, de motos aparcades, moltissima gent i un ambient increible!

Dins el museu, pero,s’hi estava mes tranquil i hem pogut anar al nostre aire, sense pressa. La moto mes antiga que he vist era de l’ant 1902. I es curios veure com van canviant a traves dels anys… La del 1942 i la del 1945 clarament militars, la del 1939 amb colors llampants (feia pensar en la diferencia entre Espanya i Estats Units en aquelles dates), la moto de correus, de policies, de carreres, de muntanya, mes urbana…

De tornada, amb el cotxe, se’ns ha fet de nit i des de la carretera es veia Milwaukee il.luminada. No em puc creure que aquest viatge ja estigui acabant! Tot ha passat molt de pressa!

When just doing nothing is something!

Estic trista… nomes em queden nou dies mes per gaudir d’aquest fantastic viatge. Per aixo intento aprofitar al maxim el temps que em queda aqui! Tot i que avui ha estat un altre dia molt caloros, ha estat perfecte!

Pel mati he anat al Devil’s Lake amb el Joey. Alla hem pres el sol, ens hem banyat en el llac, que, per cert, l’aigua estava molt calenta, hem donat un passeig pels voltants i hem jugat a llençar la pilota de futbol america. Fins i tot, crec que m’estic posant morena!! Al mig dia, hem fet una mena de picnic i despres hem anat al Bronco Billy’s, on estava la Dee Dee, per veure un concert de blue grass en directe.

 

 

Durant la tarda, el Joey i jo hem anat a un bingo!! Per poder entrar-hi s’ha de tenir minim 18 anys, en canvi, el casino es a partir de 21. La veritat es que ha estat molt divertit, ja que durant els primers 10 jocs no enteniem com funcionava i anavem com bojos buscant els numeros, perque el bingo aqui es molt diferent al d’Espanya. Quan ens hem adonat com s’havia de fer, hem començat a riure sense parar i hem estat un parell de cop a punt de fer bingo… pero al final no hem tingut sort. Jo tinc la teoria que si des del principi agessim sabut jugar hauriem guanyat algun premi segur. Es broma!!

Per acabar el dia, hem fet marshmallows al jardi de la Dee Dee sota un cel estelat precios, fins i tot, era possible identificar a la perfeccio la constel.lacio de l’Ossa Major!!

Home, sweet home…

Despres dels dies bojos a Minnesota torna al ritme tranquil de la casa de la familia Marks. En angles tenen una frase que diu a house it’s not a home (una casa no es una llar), pero els Marks em fan sentir com a casa i estan molt contents de tenir-me una altra vegada.

Avui en Jordan i jo hem anat al cinema i despres hem anat a buscar la Michaela al casal d’estiu.

Just hanging out!

Aquest mati he fet de chef!! La Dee Dee m’ha ensenyat a fer brownies de xocolata, que realment son bastant facil de cuinar. La preparacio la hem realitzat en menys de deu minuts, pero els brownies han hagut d’estar uns 30 minuts al forn perque s’acabessin de fer. I el resultat ha estat uns brownies… DELICIOSOS!! Quan no tingui res per esmorzar a casa ja se com preparar un bons brownies.

Mes tard, el Brady, el fill del DeLon que te 17 anys, i el Dalton, un amic seu de 16 anys, m’han vingut a buscar per anar els tres junts al cinema. La Dee Dee ha deixat el seu Hummer al Brady per anar fins alla, es sorprenent com de generosa es la germana del Joey!! Un cop al cinema, hem vist l’ultima pel.licula de Harry Potter en 3D. La veritat es que m’ha agradat mes del que m’esperava, ja que les dues ultimes no m’havien agradat gaire.

Despres de veure la pel.licula, hem donat una volta per Wisconsin Dells els tres amb el Hummer, perque feia molta calor per caminar pel carrer. Quan hem arribat a casa la Dee Dee, ens hem acomiadat del Brady i el Dalton i el Joey, el Michael, la Dee Dee i jo hem anat a sopar fora.

Road back to Brown Deer

Ahir marxar de Baraboo i el Joey em va portar de nou cap a Brown Deer, pero durant el cami ens vam parar a veure el Devils Lake. Aquest llac forma part d’un parc estatal i el que es curios aqui es que tots els parcs, ja siguin estatals o nacionals, es queden amb els guanys (el preu del parquing o el lloguer de barques etc) per tornar-ho a invertir en el mateix parc. D’aquesta manera tots estan molt ben cuidats.

Mes endavant vam parar a una botiga de Harley Davidson i… son una passada! N’hi ha de molt grosses, d’altres amb aires antics, de colors llampans… Quan vam estar a Stillwater en vam veure unes que eren al.lucinants i encara em falta per veure el museu de Milwaukee!

Mes tard vam parar al llac Ripley. Viure en una casa d’aquelles, a la vora del llac, amb un moll i una barca amarrada es un somni. America no te res a veure amb com me l’havia imaginat. Quan t’allunyes de les ciutats per carreteres petites veus granja rera granja, cervols, camps i llacs, i boscos, i pobles…

Es tipic del Midwest els sobtats canvis de temps. En menys d’una hora vam passar de la calor, a veure com es formaven els nuvols d’una tempesta, trons i llamps, pluja, i calor una altra vegada. Es una bogeria!

A warm day

Quina calor!! Avuia ha estat un dia molt caloros, el termometre marcava 97ºF que son aproximadament uns 36ºC, pero en realitat semblava que estiguessim a mes de 40 ºC perque fa molta humitat i en seguida comences a suar. Tot i aixo, avui ha estat un altre dia perfecte!

Pel mati, he anat a Madison amb la Dee Dee i el Michael. De cami, hem vist un lloc a l’aire lliure on un home feia escultures metal.liques amb materials reciclats i hem parat per fer una visita rapida, perque fora del cotxe feia molta calor! Les figures eren molt originals i creatives, es sorprenent com una persona pot crear aquesta mena d’obres amb materials que altre gent llença a les escombraries.

Abans d’arribar a Madison, hem anat a dinar a un restaurant on fan les millors ales de pollastre que he tastat mai! El restaurant era impressionant, tenia diverses Harley Davidson penjades del sostre, dos Corvettes a la paret i altres elements decoratius poc usuals. Aquest dinar amb el Michael i la Dee Dee no l’oblidare mai!

Despres, hem anat a dos centres comercials a Madison perque encara hem faltaven un parell de coses per comprar que no havia trobat fins avui. Tambe, hem aprofitat per anar al Target, que es un immens supermercat on venen tot el que et pugis imaginar, per fer la compra. Finalment, abans de tornar a la casa de la Dee Dee a Baraboo, hem parat a una botiga que s’anomena Mousehouse Cheesehaus on venen principalment formatge que es un dels productes estrelles a Wisconsin. Alla, a part de formatge, tambe venien un munt de diferents souvenirs com per exemple un barret en forma de formatge. Cada dia estic mes agraida per com de be s’estan portant amb mi la familia amb la que estic, no tinc paraules per poder donar-els les gracies per tot el que fan per mi!!!

Amish community

Avui hem anat a visitar una granja Amish. Viuen en un lloc molt aillat enmig de la natura. Els Amish son una comunitat originaria dels primers colons europeus a America i mantenen un estil de vida com en el segle XVIII. Son families nombroses que produeixen els seus propis aliments.

 

Hem conegut la familia Miller que ha estat molt generosa i agradable, malgrat que, sobretot els nens, estaven impactats i ens miraven amb curiositat i sorpresa. Ens han proposat tornar un dia per explicar-nos mes coses sobre el seu estil de vida, la seva religio, els seus costums…

 

Clara i Andrea

Wildlife Science Center

Divendres vam anar al Wildlife Science Center i ens van explicar com funciona el programa de recuperacio de llops americans. Vam veure moltes races de llops, ossos, guineus grises, linx i pumes. El centre recull animals que no poden viure en estat salvatge, molt sovint perque algu els havia intentat convertir en animals domestics o per accidents, entre altres motius, i els fan criar en captivitat per tal de poder reintroduir les cries a la natura.

La resta del dia vam estar visitant Stillwater. Es el poble mes antic de Minnesota, amb les tipiques cases victorianes a prop del riu Saint Croix, que separa Wisconsin i Minnesota. En els ultims anys Stillwater ha crescut molt i es el centre neuralgic dels motoristes de Harley Davidson. Els comerços es conserven en els edificis antics d’obra vista i el centre de la ciutat sempre esta ple de vida.

Clara i Andrea

Un dia a Minneapolis – Saint Paul

Dijous vam anar a Minnesota. El primer que vam fer va ser assistir a dos judicis al  Appeals Court de Saint Paul i vam veure com funcionava el sistema juridic. Hi havia tres jutges que intervenien preguntant directament als advocats.

Vam fer una visita guiada per l’edifici i vam veure la sala de la cort suprema i la biblioteca amb documents juridics unics datats de la Guerra de la Independencia dels Estats Units d’America.

Tots hauriem d’estar en el mateix vaixell

A la tarda, vam coneixer el jutge de la Cort Suprema de Minnesota Alan Page. Es un home afroamerica que va neixer en el si d’una familia humil. Mentre estudiava dret a l’Universitat de Notre Dame va triomfar com a jugador de futbol america, pero el que realment el movia arribar a ser capaç d’ajudar els joves afroamericans en els estudis per tal de millorar el seu futur i el de tots. Ens va estar explicant com funciona la seva fundacio anomenada Page Education Foundation, l’objectiu de la qual es promoure la igualtat d’oportunitats entre els joves.

El que ens va impactar va ser la seva presicio a l’hora de parlar, la profunditat dels seus desitjos i la generositat amb que preten dur a terme tots els seus plans.

In the afternoon, we met the Chief Justice of the Supreme Court of Minnesota , Alan Page. He is an African American man who was born into a humble family. While he was studying Law at the University of Notre Dame he became a famous football player, but his real dream was be to able to help young African American people in studies to improve their future. He explained to us how his foundation works, it is called Page Education Foundation, whose objective is promote equal opportunities among young people.

We were impressed by his precision when he speaks, the depth of his wishes and his generosity with which he intends to carry out all his plans.

Don’t stop showing up

Despres vam coneixer un altre dels set membre de la Cort Suprema de Minnesota, el Paul Anderson. Es un home molt cultivat i amb amplis coneixements de la Historia americana i europea. Te un punt de vista mes conservador que l’Alan Page, tot i que, els dos van mostrar molt de respecte per Catalunya i la seva cultura. Ens va explicar de manera molt aclaradora com funciona el sistema politicojuridic america i va posar especial emfasi en fer-nos entendre el caracter lluitador i honest de la seva nacio. L’ultima cosa que ens va dir va ser que no deixessim mai d’aprofitar les oportunitats que se’ns oferien per millorar com a persones.

Later we met another member of the Supreme Court of Minnesota, Justice Paul Anderson. He is a really well learned man and he has wide knowledge about American and European History. He has a more conservative point of view than Justice Alan Page does, although both of them showed a lot of respect for Catalonia and its culture. He told us about the American political and legal system and he put special emphasis to make us understand the hard-worker and honest character of the American Nation and that they never give up. The last thing he told us was that we should not stop showing up and taking advantage of the opportunities in life so that we could grow up as better people.  

Union Gospel Mission: Our mission is changing lives

Sortint de la reunio amb els jutges vam anar a un menjador social de Saint Paul. Ens van ensenyar les instal.lacions: la clinica bocal, les habitacions, el menjador, la cuina, el centre de rehabilitacio, l’escola d’adults i els jardins. Vam estar una hora servint el sopar a unes dues centes persones extremadament pobres i molts d’ells sense casa. El que mes ens va impactar va ser la quantitat de gent jove, alguns fins i tot menors de 20 anys. Tots es van mostrar molt agraits amb la nostra voluntat d’ajudar-los de manera altruista. Va ser una experiencia molt emocionant.

Tant el menjador social com les converses dels jutges coincidien en la importancia que te aprofitar totes les oportunitats i tenir una bona educacio.

Despres d’un dia emocionant vam anar a Stillwater i vam provar els millors gelats que existeixen al mon (i els mes grans!!)

Clara i Andrea