The end

Sincerament, no tinc gens de ganes d’escriure aquesta entrada del blog, ja que això significa que s’ha acabat la millor experiència de la meva vida!!

Avui dissabte dia 30 he tornat a Vilassar de Mar després d’aquest mes de juliol que ha estat ple de moments divertits, interessants, educatius i emotius. Tot el que he viscut ha estat com un somni fet realitat.

Mai oblidaré el dia en que vaig conèixer als dos jutges de la Cort Suprema de Minnesota, quan em van obrir les portes del departament de bombers de Portage sense previ avís, o bé, la visita a la Universitat de Whitewater, ja que mentre estava passejant pel campus se’m va plantejar la idea d’estudiar en una universitat americana en un futur proper si tot va bé. Podria posar altres exemples diferents als tres anteriors, com la nit en que la Clara i jo vam estar ajudant a servir el sopar als pobres.

Tots aquests moments viscuts en els últims trenta dies, realment, m’han canviat la vida i la meva manera de pensar. Aquesta gran experiència m’ha fet madurar i aprendre moltes coses sobre l’estil de vida al Midwest, que, encara que només porto unes 10 hores a Vilassar, ja trobo a faltar. L’amabilitat de les persones, la seva educació i simpatia són una de les coses que més em van impactar i que sense cap dubte sempre recordaré.

L’afecte que em va demostrar la família de la Dee Dee quan em van acollir a casa seva és una cosa indescriptible de com de bé que es van portar amb mi. Estic molt agraïda per tot el que han fet per fer-me sentir com a casa meva!!! Realment trobo a faltar escoltar les seves veus i rialles.

Per últim, també vull donar les gràcies a totes les persones de l’Ajuntament de Vilassar de Mar implicades en aquest projecte de la Beca als EUA. Crec que és una molt bona motivació per incentivar als estudiants de secundaria a millorar els seus resultats acadèmics, ja que la recompensa és magnifica. Aquest viatge és la millor manera per poder conèixer realment la vida americana, des dels aspectes més quotidians, com el menjar i els esports típics, fins a aspectes més educatius com la millora de l’anglès,  l’aprenentatge de les lleis més importants o com funciona el sistema judicial i polític.

Especialment, m’agradaria agrair tot l’esforç que ha fet el Joey, ja que aquest anys semblava impossible poder conèixer als jutges de la Cort Suprema de Minnesota i visitar la Universitat de Whitewater degut a problemes polítics, però gràcies a la seva paciència i insistència va aconseguir que la Clara i jo coneguéssim a Alan Page i Paul Anderson, tots dos membres de la Cort Suprema de Minnesota, i a la doctora Lois Smith de la Universitat de Whitewater.

MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!

The Windy City

Dijous ens vam llevar d’hora i vam sortir al carrer. El primer que vam fer va ser anar a l’edifici Hancock. No és l’edifici més alt de Chicago, però si, segons diuen, el que té millors vistes. Vam pujar cent pisos en 40 segons d’ascensor i vam poder gaudir de l’amplia panoràmica de tota la ciutat, des del seu centre, els barris residencials del voltant i l’enorme Llac Michigan.

Sortint de l’edifici vam caminar pel centre fins una coneguda botiga anomenada Hershey’s, on venen tota mena de llaminadures i xocolates.
Mes tard, vam anar al Museu d’Art Contemporani on vam poder admirar una exposició d’un conegut artista afroamericà, Mark Bradford.
Tot seguit vam agafar un taxi que ens va portar al pavelló dels Chicag Bulls,el United Center, ja que a la seva entrada hi ha una famosa estàtua del mític Michael Jordan, tot un símbol d’aquest equip. A mes, el taxista va ser molt amable i ens va anar ensenyant i explicant diferents edificis de la ciutat durant el trajecte.

Aquell dia vam anar a dinar al Hard Rock Cafe al centre de Chicago. Es un bar musical amb musica en directe algunes nits. El menjar estava molt bo, encara que molt abundant en quantitat com és típic a USA. La cambrera que ens va atendre ens va explicar amablement com era cada plat a l’hora de triar.

Per pair el dinar vam seguir caminant i vam visitar l’Ajuntament de Chicago, que és d’estil Neoclàssic. A la mateixa plaça de l’Ajuntament hi ha diverses escultures, una de les qual es de l’artista català Joan Miro.
Al centre de Chicago hi ha nombrosos parcs públics equipats amb àrees esportives i de jocs. És una ciutat molt neta, tenint en compte que es molt gran i hi viu molta gent. Tot i així, segueix sent el Midwest i tothom és molt amable i respectuós.

Una de les coses que mes ens agradar i impactar va ser trobar gent pel carrer tocant musica jazz a les cantonades o fent espectacles divertits a les voreres.

Quan es va fer de nit vam anar a passejar i vam acabar en una fira permanent que es diu Navy Pier. Ens va recordar al típic parc d’atraccions americà situat al moll, tal i com surt a les pel·lícules, destacant la noria il·luminada.

Per acabar el dia i no trencar amb la rutina de les nits a Chicago, ens va tornar a ploure.

Clara i Andrea

Welcome to Chicago

Dimecres vam marxar de Baraboo i la Dee Dee ens va portar a Milwaukee des d’on vam agafar un tren cap a Chicago.

El viatge en tren se’ns va fer curt, ja que els seients eren còmodes i espaiosos.  El sistema ferroviari americà no és tant dolent com la gent diu.

Vam arribar a Chicago cap a les 6 de la tarda i després de deixar les coses a l’hotel, vam anar directament al moll del riu que travessa Chicago. Vam agafar un vaixell que ens va dur riu avall fins al Llac Michigan i vam veure com es ponia el Sol, Chicago de nit vist des de l’aigua i focs artificials. Va ser una nit espectacular que mai oblidarem!!

Per acabar el dia vam anar a sopar una pizza molt gran i molt bona. De tornada al hotel va ploure mes que el dia del Diluvi Universal, però aquest petit inconvenient no va espatllar el gran dia que vam passar.

Clara i Andrea

5 Stars

Avui he apres a cuinar Mac&Cheese!!! Al mig dia, el Michael i la Dee Dee m’han ensenyat a fer macarrons amb formatge, que segons el Joey es el primer plat que aprenen a preparar els joves americans. Es molt senzill de fer i estan molt bons, sobretot si es cuinen amb formatge cheddar de Wisconsin!

Durant la tarda, la Dee Dee m’ha portat a dues botigues on venien coses antigues com jocs de la Super Nintendo, joguines de Star Wars o llaunes de conserva dels anys 50. Despres, la Tanya i jo hem anat a l’esglesia Hope Through Christ Ministries, on fan mises on la gent canta, encara que jo no soc creient m’ha agradat molt aquesta experiencia.

Quan he tornat a casa de la Dee Dee, la Clara ja havia arribat de Brown Deer, portava tot el dia esperant aquest moment!! El Michael, la Dee Dee, el Joey, la Clara i jo hem anat a sopar tots junts al bar on vaig treballar ahir per celebrar que la Clara ja esta amb nosaltres, ja que ha tots ens fa molta il.lusio!!

Slow ride, take it easy!

Avui ha estat un dia molt especial. Aquest mati he tornat a anar a Madison amb el Joey per veure el Farmer Market que es celebra alla cada diumenge. Es un mercat situat al voltant de l’Ajuntament de Madison on el agricultors venen tota mena de productes com flors, verdures o formatge. Estava ple de gent, gaire be no es podia ni caminar, pero les parades amb mes clientela eren aquelles que oferien menjar gratis!!

 

 

 

 

Ja que estavem a Madison, hem donat una volta pels voltans del Farmer Market i hem aprofitat per visitar el Wisconsin Veterans Museum, que es un museu dedicat als soldats americans i en ell es poden trobar documents que daten des de la Guerra de la Independencia dels EEUU fins a l’actualitat.

Al mig dia, hem tornat a Baraboo per fer un dinar familiar que ha preparat la Dee Dee per a tots: el Joey, la Tanya, el Henry, el Bill, la Pat i jo. El menjar estava bonissim, abans de tornar a Vilassar, la Dee Dee m’ha d’ensenyar a preparar alguns dels plats tipics d’aqui. Aquesta familia es genial, tots son molt divertits i amables. Durant els ultims dies no paro de pensar en com els anyorare quan marxi..

Per la tarda, el Joey m’ha portat a un Garage Sale, que consisteix en posar a la venda tot el que una familia ja no vol i vendre en el seu propi garatge. Venen tota mena de coses com roba, nines o jocs, fins i tot tambe ofereixen begudes i menjar a molt bon preu. Despres hem anat al Antique & Craft Mall, que es un lloc on venen coses antigues com llaunes de Coca Cola dels anys 60 i productes artesanals.

Una cosa que a mi personalment m’havia impactat bastant de les lleis dels EEUU es el fet que aqui es pot conduir a partir dels 16 anys, si tens la licencia, no es pot veure alcohol si ets menor de 21, pero pots treballar en un bar amb 18 anys o 16 si els teus pares son els propietaris. Per aquesta rao, a mi m’interessava poder treballar en un tipic bar america sense cobrar, i gracies a la Dee Dee i el Michael que coneixen als cambres del Bronco Billy’s, que es un bar-restaurant, aquesta nit he pogut treballar alla durant un parell d’hores aproximadament. Ha estat una experiencia increible i que m’encantaria poder repetir. Els dos cambres que estaven treballant m’han ajudat en tot moment i la majoria de la gent es mostrava molt comprensiva quan els demanava si em podien repetir el que volien per beure o menjar. Tot i que jo havia proposat treballar de manera gratuita, quan he acabat, m’han donat una samarreta del local i una part de les propines, la gent aqui es MOLT generosa!! Es tipic molt feliç per tot el que estic aprenent sobre l’estil de vida i la cultura americana, i sobretot perque tambe estic millorant el meu angles!

A canoe trip

Quan m’he aixecat aquest mati, el Joey m’ha portat a esmorzar a un Dunkin Donuts, perque, ja que estic a Estats Units, volia tastar el tipic donut que menjar el Homer Simpson. Estava delicios, i en lloc d’un, he acabat menjant dos i un batut de vainilla.

Mes tard, hem anat al llac Mirror, on hem llogat una canoa. Hem estat aproximadament una hora i mitja navegant pel llac. El paisatge era molt bonic, el llac estava rodeixat d’abres i es podien veure diversos animals voladors com per exemple espiadimonis que sobrevolaven per l’aigua.Ha estat una estona molt relaxada, m’encanta estar rodeixada de tanta natura!! I encara mes si fa un dia assolellat com el d’avui.

Quan hem tornat a casa, la Dee Dee, el Joey i jo hem estat tallant la gespa i unes branques d’un abre que havien crescut molt. Estic encantada de poder ajudar-los en tot el que pugui i a mes a vegades es divertit, perque aqui per tallar la gespa utilitzen una mena de maquina que es condueix com un cotxe i m’han deixat probar-ho!! La veritat es que m’han deixat perque es molt facil de conduir i no hi ha cap perill.

Ara estem esperant per sopar a que vinguin el Bill, la Pat, la Margie i el Jim, que son familia de la Dee Dee, i que es quedaran a dormir aquest cap de setmana a la seva casa.

The best day of my life!!

El titol resumeix a la perfeccio com ha estat aquest dia per mi!! Aquest mati he anat a Madison al Capitol Ice, que es un pavello esportiu on es practica hoquei sobre gel. Alla he pogut complir un dels meus somnis: jugar a aquest esport! El Bobby Suter, un ex-jugador d’hoquei que va formar part del equip Olimpic dels EUA l’any 1980 en que es van proclamar campions, m’ha deixat tot l’equipament necessari per poder jugar a hoquei i m’ha ensenyat una mica com utilitzar l’stick. A mes, tambe he pogut practicar una mica amb la Jenna Marks, la millor jugadora d’hoquei de tot l’Estat de Wisconsin! Quan he sortit de la pista de gel, m’he emportat la millor sorpresa de la meva vida: el Bobby Suter m’ha firmat un jersei d’hoquei de USA i m’ha regalat un stick firmat pel seu fill, que tambe es jugador professional d’aquest esport.

Al mig dia, el Joey m’ha portat a un restaurant que s’anomena Famous Dave per menjar costelles de porc a la BBQ. Hem demanat un plat normal per compartir entre els dos, perque aqui posen grans quantitats, i tot i que el dinar estava bonissim, hem estat incapaços d’acabar-nos ho tot.

 

La tarda ha estat mes relaxada que el mati. El Joey i jo hem donat una volta amb cotxe parant-nos a cada lloc que creiem original per fer fotografies, com per exemple a les parades on venien blat. Despres hem anat a Wisconsin Dells on he pogut pujar a una atraccio que s’anomena Ride de Giro i m’he pogut menjar una tipica poma coberta de caramel que em feia il.lusio tastar, encara que estava plena per haver menjat molt al mig dia!!

When just doing nothing is something!

Estic trista… nomes em queden nou dies mes per gaudir d’aquest fantastic viatge. Per aixo intento aprofitar al maxim el temps que em queda aqui! Tot i que avui ha estat un altre dia molt caloros, ha estat perfecte!

Pel mati he anat al Devil’s Lake amb el Joey. Alla hem pres el sol, ens hem banyat en el llac, que, per cert, l’aigua estava molt calenta, hem donat un passeig pels voltants i hem jugat a llençar la pilota de futbol america. Fins i tot, crec que m’estic posant morena!! Al mig dia, hem fet una mena de picnic i despres hem anat al Bronco Billy’s, on estava la Dee Dee, per veure un concert de blue grass en directe.

 

 

Durant la tarda, el Joey i jo hem anat a un bingo!! Per poder entrar-hi s’ha de tenir minim 18 anys, en canvi, el casino es a partir de 21. La veritat es que ha estat molt divertit, ja que durant els primers 10 jocs no enteniem com funcionava i anavem com bojos buscant els numeros, perque el bingo aqui es molt diferent al d’Espanya. Quan ens hem adonat com s’havia de fer, hem començat a riure sense parar i hem estat un parell de cop a punt de fer bingo… pero al final no hem tingut sort. Jo tinc la teoria que si des del principi agessim sabut jugar hauriem guanyat algun premi segur. Es broma!!

Per acabar el dia, hem fet marshmallows al jardi de la Dee Dee sota un cel estelat precios, fins i tot, era possible identificar a la perfeccio la constel.lacio de l’Ossa Major!!

Just hanging out!

Aquest mati he fet de chef!! La Dee Dee m’ha ensenyat a fer brownies de xocolata, que realment son bastant facil de cuinar. La preparacio la hem realitzat en menys de deu minuts, pero els brownies han hagut d’estar uns 30 minuts al forn perque s’acabessin de fer. I el resultat ha estat uns brownies… DELICIOSOS!! Quan no tingui res per esmorzar a casa ja se com preparar un bons brownies.

Mes tard, el Brady, el fill del DeLon que te 17 anys, i el Dalton, un amic seu de 16 anys, m’han vingut a buscar per anar els tres junts al cinema. La Dee Dee ha deixat el seu Hummer al Brady per anar fins alla, es sorprenent com de generosa es la germana del Joey!! Un cop al cinema, hem vist l’ultima pel.licula de Harry Potter en 3D. La veritat es que m’ha agradat mes del que m’esperava, ja que les dues ultimes no m’havien agradat gaire.

Despres de veure la pel.licula, hem donat una volta per Wisconsin Dells els tres amb el Hummer, perque feia molta calor per caminar pel carrer. Quan hem arribat a casa la Dee Dee, ens hem acomiadat del Brady i el Dalton i el Joey, el Michael, la Dee Dee i jo hem anat a sopar fora.

A warm day

Quina calor!! Avuia ha estat un dia molt caloros, el termometre marcava 97ºF que son aproximadament uns 36ºC, pero en realitat semblava que estiguessim a mes de 40 ºC perque fa molta humitat i en seguida comences a suar. Tot i aixo, avui ha estat un altre dia perfecte!

Pel mati, he anat a Madison amb la Dee Dee i el Michael. De cami, hem vist un lloc a l’aire lliure on un home feia escultures metal.liques amb materials reciclats i hem parat per fer una visita rapida, perque fora del cotxe feia molta calor! Les figures eren molt originals i creatives, es sorprenent com una persona pot crear aquesta mena d’obres amb materials que altre gent llença a les escombraries.

Abans d’arribar a Madison, hem anat a dinar a un restaurant on fan les millors ales de pollastre que he tastat mai! El restaurant era impressionant, tenia diverses Harley Davidson penjades del sostre, dos Corvettes a la paret i altres elements decoratius poc usuals. Aquest dinar amb el Michael i la Dee Dee no l’oblidare mai!

Despres, hem anat a dos centres comercials a Madison perque encara hem faltaven un parell de coses per comprar que no havia trobat fins avui. Tambe, hem aprofitat per anar al Target, que es un immens supermercat on venen tot el que et pugis imaginar, per fer la compra. Finalment, abans de tornar a la casa de la Dee Dee a Baraboo, hem parat a una botiga que s’anomena Mousehouse Cheesehaus on venen principalment formatge que es un dels productes estrelles a Wisconsin. Alla, a part de formatge, tambe venien un munt de diferents souvenirs com per exemple un barret en forma de formatge. Cada dia estic mes agraida per com de be s’estan portant amb mi la familia amb la que estic, no tinc paraules per poder donar-els les gracies per tot el que fan per mi!!!