And this is it!

Fa dos dies que hem tornat d’Estats Units i ara quan miro enrere no puc evitar tenir un somriure d’orella a orella. Ha sigut una experiència increïble en tots els sentits. M’enduc moltissima gent amb mi, moltes coses viscudes, molts llocs màgics…

Aquest programa ha valgut molt la pena i ha estat molt enriquidor, viatges com aquest et fan entendre que hi ha moltes coses per descobrir i per aprendre i m’ha omplert d’optimisme, de ganes de seguir-me movent, de viatjar i d’estar oberta a qualsevol oportunitat que se’m presenti. Per aixo i per moltes coses més, dono les GRACIES a l’Ajuntament de Vilassar de Mar i a totes les persones que han fet possible que, aixo que sembla un somni, hagi sigut real. També agraïr especialment en Joey Jonsson, que ens ha organitzat el millor mes de juliol que haguéssim pogut desitjar mai i ha procurat en tot moment que ens ho passéssim el millor possible. I també merci a totes les persones que ens heu anat seguint pel blog!

Si hagués de dir què és el que més m’ha agradat d’aquest viatge no sabria pas què triar. Han estat moltes coses: conèixer els jutges, treballar el menjador social, els museus, el partit de beisbol, els llacs, els paisatges, les converses amb els amish, la visita a Chicago, els gelats del Nelson’s!!!!! El que si que tinc ben guardat dins meu, pero, és tota la gent que he conegut, tots els amics que he fet allà i que son gent que valen un imperi!

Ha sigut un mes genial, que m’ha omplert de ganes de seguir aprenent i gaudint de tot amb intensitat i també m’ha permès construir nous somnis (qui sap si marxar a estudiar ha USA?)… i tot aixo ha estat possible gràcies a l’esforç i les ganes de molta gent. Per aixo un cop més, GRACIES!!

Ah, i per cert! Els que heu de fer 2n de Batxillerat l’any que ve, curreu-vos-ho moooolt, perquè val moooolt la pena i no se sap mai!!

Miller Gang

Tal i com ens va prometre el Noah Miller i la seva familia, l’Amish que vam coneixer la setmana passada, dimarts vam anar a visitar el Miller Gang, on viu el seu pare i cap de la comunitat. Son una familia molt generosa i ens van fer sentir com a casa. Els vam comprar verdures, ous i catifes fetes a ma per ells. Vam veure una mica com treballaven el camp sense cap tipus de maquinaria i amb uns cavalls espectaculars. El senyor Miller va tenir l’amabilitat d’explicar-nos alguns aspectes de la seva cultura. Els Amish procedeixen d’una divisio dels menonites, que a la seva vegada s’havien dividit dels catolics. El nom Amish procedeix d’una personalitat religiosa, el nom de la qual era Amon. El fet que no vulguin ser fotografiats es degut a la seva interpretacio de la Biblia ja que un dels deu manaments es que l’home no pot reproduir una imatge de si mateix. Tambe vam estar parlant sobre l’educacio, les medicines, el treball manual i la seva cultura en general. Va ser una experiencia molt emotiva pel fet de l’amabilitat amb que ens va tractar.

Clara i Andrea

University of Wisconsin Whitewater

Dilluns vam anar a Whitewater per visitar la Universitat i aprendre com funciona el seus sistema educatiu. Primer vam coneixer la doctora Lois Smith, la directora del Departament de Marketing. Ens va ensenyar una part de l’edifici on s’estudia Economia i Ciencies Empresarials, tot explicant-nos les innovacions tecnologiques respecte la sostenibilitat de l’edifici. Despres, vam estar parlant sobre la carrera d’Economia, les seves possibilitats i les opcions de poder estudiar a Whitewater.

Mes tard, vam fer una volta guiada per totes les instal.lacions. Es una Universitat que esta molt ben equipada tan a nivell tecnologic, esportiu i d’oci. Aquesta experiencia ens va motivar encara mes per començar els estudis universitaris l’any vinent, i se’ns va presentar l’oportunitat d’estudiar un dia als EUA.

Per ultim, vam coneixer el Troy, el director d’Admissions. Vam estar una estona en el seu despatx i ens va respondre els nostres dubtes sobre el funcionament de la Universitat.

Clara i Andrea

Milwaukee Art Museum

Avui ha sigut un dia molt especial per mi perque en Mitch m’ha dut a veure el Museu d’Art de Milwaukee, cosa que he estat esperant des que vaig arribar als Estats Units. Hi hem estat hores explorant cada una de les sales, m’hi hagues pogut passar tot el dia i no me n’hagues cansat!

L’edifici es molt impressionant, l’arquitectura es espectacular tant per dins com per fora, es lluminos i, a mes, dona al Llac Michigan. Aquest estiu hi tenen una exposicio itinerant sobre la cultura xinesa, era bonic, pero no hi hem estat massa estona perque tant en Mitch com jo estavem mes interessats en l’exposicio fixe.

El que es mes curios es que tenen tot tipus d’art, tot tipus d’estils i de totes les epoques, pero no en gran quantitat. Aviam si m’explico. Hi havia un parell d’obres de la Grecia Classica, obres de l’Edat Mitjana i petites mostres artistiques d’arreu del mon. Amb el que mes he disfrutat, pero, ha estat amb la pintura dels segles XVIII, XIX i XX, el realisme (Courbet), el cubsime (Dawson), l’abstraccio (Kandinsky), el puntillisme (Pissarro), l’impressionisme (Monet), el Pop Art (Lichtenstein), i un llarg etcetera. Tot era increible, pero crec que el que mes m’ha agradat son les escultures de Rodin, del qual nomes coneixia El pensador, i a Milwaukee tenen El bes, El bust de Balzac i L’home que camina

Despres del museu li he demanat al Mitch que aparques el cotxe pel centre de Milwaukee i que fessim una volta caminant. No volia marxar d’aquesta ciutat sense haver-hi passat una estona, almenys, caminant sense rumb i poder veure amb calma la immensitat dels edificis. Es tan gran tot, els carrers, les voreres, les botigues, els blocs de pisos…, que costa de creure que es tracti del centre d’una ciutat.

 

“Pray as if everything depends on God. Act as if everything depends on you.”

Aquest vespre he anat amb la familia Marks a coneixer de prop una miqueta mes de la seva vida: m’han dut a la sinagoga per assistir a una de les misses jueves. El servei ha durant una hora mes o menys i ha estat bonic. Durants moltes estones cantaven fragments del torah, d’altres meditaven, d’altres resaven, d’altres simplement llegien. Dirigint el servei hi havia el rabi, que s’encarregava de llegir els fragments del torah, i el cantor, que guiava els fidels amb els cants (que, per cert, eren preciosos, molt melodiosos, i en hebreu).

Es una ceremonia solemne, pero alhora molt comoda. En algun moment el rabi permetia a qui volgues dir el nom d’una persona per tal de dedicar-li la ceremonia (essencialment persones malaltes), i en un altre moment tambe es resava pels que ja no hi son. A part d’aquests intervals mes tristos, la resta de la missa era alegra i viva. M’he fixat en la traduccio de l’hebreu a l’angles i moltes de les cançons tractaven el tema de la pau, la fraternitat, el respete, l’amor…

Al final del servei, el cantor m’ha ensenyat personalment el torah. El torah es el text sagrat dels jueus i reuneix els cinc primers llibres de la Biblia o els Cinc Llibres de Moises: el Genesi, l’Exode, el Levitic, el Llibre dels Nombres i el Deuteronomi. El torah esta escrit sobre pell de vaca, en hebreu i s’enrotlla com un papir. La cal.ligrafia hebrea es preciosa i sembla molt dificil d’entendre perque no te vocals i s’escriu de dreta a esquerra. A mes a mes, el cantor ha tingut l’amabilitat de cantar-ne un tros nomes per nosaltres.

No he estat mai algu creient i personalment crec que les religions son nomes un intent de donar una explicacio a quelcom que realment no en te. El que trobo curios si mes no son les diverses maneres de buscar respostes a les Grans Preguntes, com ja van intentar els filosofs grecs classics, els filosofs moderns, totes les religions inventades i fins i tot les ciencies. Aixi, avui he conegut una nova manera de trobar una pau enmig del gran misteri i, un cop mes, tot es conclou amb una abraçada a la persona que tens al costat durant la missa. No es l’amor la resposta, doncs? O potser es el fet que ens estimem i ens ajudem entre tots en la nostra petita i ignorant dimensio.

American day

Aquest mati he anat amb en Jordan a jugar a bolos i despres hem anat a fer un gelat.  Al vespre, en Mitch i jo l’he acompanyat a casa de la seva noia, la Sidney, on passara uns quants dies, pero quan torni jo ja no hi sere, aixi que avui he hagut de fer el primer comiat. S’ha portat molt be amb mi durant tot aquest mes i ja el trobo a faltar! Es una de les moltes bones persones que he conegut aqui!

A la tarda hem anat al museu Harley Davidson a Milwaukee. Avui, a mes a mes, se celebrava la presentacio dels nous models de l’any 2012 i al voltant del museu hi havia centenars, potser mes, de motos aparcades, moltissima gent i un ambient increible!

Dins el museu, pero,s’hi estava mes tranquil i hem pogut anar al nostre aire, sense pressa. La moto mes antiga que he vist era de l’ant 1902. I es curios veure com van canviant a traves dels anys… La del 1942 i la del 1945 clarament militars, la del 1939 amb colors llampants (feia pensar en la diferencia entre Espanya i Estats Units en aquelles dates), la moto de correus, de policies, de carreres, de muntanya, mes urbana…

De tornada, amb el cotxe, se’ns ha fet de nit i des de la carretera es veia Milwaukee il.luminada. No em puc creure que aquest viatge ja estigui acabant! Tot ha passat molt de pressa!

Home, sweet home…

Despres dels dies bojos a Minnesota torna al ritme tranquil de la casa de la familia Marks. En angles tenen una frase que diu a house it’s not a home (una casa no es una llar), pero els Marks em fan sentir com a casa i estan molt contents de tenir-me una altra vegada.

Avui en Jordan i jo hem anat al cinema i despres hem anat a buscar la Michaela al casal d’estiu.

Road back to Brown Deer

Ahir marxar de Baraboo i el Joey em va portar de nou cap a Brown Deer, pero durant el cami ens vam parar a veure el Devils Lake. Aquest llac forma part d’un parc estatal i el que es curios aqui es que tots els parcs, ja siguin estatals o nacionals, es queden amb els guanys (el preu del parquing o el lloguer de barques etc) per tornar-ho a invertir en el mateix parc. D’aquesta manera tots estan molt ben cuidats.

Mes endavant vam parar a una botiga de Harley Davidson i… son una passada! N’hi ha de molt grosses, d’altres amb aires antics, de colors llampans… Quan vam estar a Stillwater en vam veure unes que eren al.lucinants i encara em falta per veure el museu de Milwaukee!

Mes tard vam parar al llac Ripley. Viure en una casa d’aquelles, a la vora del llac, amb un moll i una barca amarrada es un somni. America no te res a veure amb com me l’havia imaginat. Quan t’allunyes de les ciutats per carreteres petites veus granja rera granja, cervols, camps i llacs, i boscos, i pobles…

Es tipic del Midwest els sobtats canvis de temps. En menys d’una hora vam passar de la calor, a veure com es formaven els nuvols d’una tempesta, trons i llamps, pluja, i calor una altra vegada. Es una bogeria!

Wildlife Science Center

Divendres vam anar al Wildlife Science Center i ens van explicar com funciona el programa de recuperacio de llops americans. Vam veure moltes races de llops, ossos, guineus grises, linx i pumes. El centre recull animals que no poden viure en estat salvatge, molt sovint perque algu els havia intentat convertir en animals domestics o per accidents, entre altres motius, i els fan criar en captivitat per tal de poder reintroduir les cries a la natura.

La resta del dia vam estar visitant Stillwater. Es el poble mes antic de Minnesota, amb les tipiques cases victorianes a prop del riu Saint Croix, que separa Wisconsin i Minnesota. En els ultims anys Stillwater ha crescut molt i es el centre neuralgic dels motoristes de Harley Davidson. Els comerços es conserven en els edificis antics d’obra vista i el centre de la ciutat sempre esta ple de vida.

Clara i Andrea

Un dia a Minneapolis – Saint Paul

Dijous vam anar a Minnesota. El primer que vam fer va ser assistir a dos judicis al  Appeals Court de Saint Paul i vam veure com funcionava el sistema juridic. Hi havia tres jutges que intervenien preguntant directament als advocats.

Vam fer una visita guiada per l’edifici i vam veure la sala de la cort suprema i la biblioteca amb documents juridics unics datats de la Guerra de la Independencia dels Estats Units d’America.

Tots hauriem d’estar en el mateix vaixell

A la tarda, vam coneixer el jutge de la Cort Suprema de Minnesota Alan Page. Es un home afroamerica que va neixer en el si d’una familia humil. Mentre estudiava dret a l’Universitat de Notre Dame va triomfar com a jugador de futbol america, pero el que realment el movia arribar a ser capaç d’ajudar els joves afroamericans en els estudis per tal de millorar el seu futur i el de tots. Ens va estar explicant com funciona la seva fundacio anomenada Page Education Foundation, l’objectiu de la qual es promoure la igualtat d’oportunitats entre els joves.

El que ens va impactar va ser la seva presicio a l’hora de parlar, la profunditat dels seus desitjos i la generositat amb que preten dur a terme tots els seus plans.

In the afternoon, we met the Chief Justice of the Supreme Court of Minnesota , Alan Page. He is an African American man who was born into a humble family. While he was studying Law at the University of Notre Dame he became a famous football player, but his real dream was be to able to help young African American people in studies to improve their future. He explained to us how his foundation works, it is called Page Education Foundation, whose objective is promote equal opportunities among young people.

We were impressed by his precision when he speaks, the depth of his wishes and his generosity with which he intends to carry out all his plans.

Don’t stop showing up

Despres vam coneixer un altre dels set membre de la Cort Suprema de Minnesota, el Paul Anderson. Es un home molt cultivat i amb amplis coneixements de la Historia americana i europea. Te un punt de vista mes conservador que l’Alan Page, tot i que, els dos van mostrar molt de respecte per Catalunya i la seva cultura. Ens va explicar de manera molt aclaradora com funciona el sistema politicojuridic america i va posar especial emfasi en fer-nos entendre el caracter lluitador i honest de la seva nacio. L’ultima cosa que ens va dir va ser que no deixessim mai d’aprofitar les oportunitats que se’ns oferien per millorar com a persones.

Later we met another member of the Supreme Court of Minnesota, Justice Paul Anderson. He is a really well learned man and he has wide knowledge about American and European History. He has a more conservative point of view than Justice Alan Page does, although both of them showed a lot of respect for Catalonia and its culture. He told us about the American political and legal system and he put special emphasis to make us understand the hard-worker and honest character of the American Nation and that they never give up. The last thing he told us was that we should not stop showing up and taking advantage of the opportunities in life so that we could grow up as better people.  

Union Gospel Mission: Our mission is changing lives

Sortint de la reunio amb els jutges vam anar a un menjador social de Saint Paul. Ens van ensenyar les instal.lacions: la clinica bocal, les habitacions, el menjador, la cuina, el centre de rehabilitacio, l’escola d’adults i els jardins. Vam estar una hora servint el sopar a unes dues centes persones extremadament pobres i molts d’ells sense casa. El que mes ens va impactar va ser la quantitat de gent jove, alguns fins i tot menors de 20 anys. Tots es van mostrar molt agraits amb la nostra voluntat d’ajudar-los de manera altruista. Va ser una experiencia molt emocionant.

Tant el menjador social com les converses dels jutges coincidien en la importancia que te aprofitar totes les oportunitats i tenir una bona educacio.

Despres d’un dia emocionant vam anar a Stillwater i vam provar els millors gelats que existeixen al mon (i els mes grans!!)

Clara i Andrea