Ladies and gentleman and kids of all ages… Welcome to the circus!

Ahir vaig anar a la vora del riu Rock a veure un espectacle d’esqui aquatic dut a terme per l’equip de Wisconsin d’esqui aquatic. No nomes va ser espectacular, sino tambe molt entretingut perque han d’esperar que les aigues baixin de nivell despres de cada demostracio per tant, entre mig duien a terme un petit show amb assassinat inclos.

Aquest mati, hem anat al Museu del Circ, un museu que recull la historia del circ america, i on es pot gaudir d’espectacles de circ, magia, espectacles per a nens, i exhibicions amb animals com ara elefants, tigres o ponys. Es un lloc molt entretingut i molt ben pensat per a les families amb nens, ja que a l’espai infantil poden interactuar creant ells mateixos el circ.

Per si aixo fos poc, tambe es pot gaudir duna magnifica exposicio de carruatges utilitzats pels artistes de circ en aquells temps que permeten fer-se una idea d’aquesta epoca daurada de la seva historia.

I ara fa uns minutets, acabem de tornar de veure l’espectacle “Oliver” que els estudiants de l’institut de Whitewater que van al seu casal d’estiu han estat preparant aproximadament un mes. Un musical impresionant, un gran talent entre els nens i tambe una musica en directe fascinant.

Happy 4th July!

Ahir vam tenir la oportunitat de viure la festa nacional dels EUA, el 4 de juliol, conegut tambe com a “Independence Day” o Dia de la independencia. Va ser fa la tira d’anys, aquest mateix dia, que es va firmar l’acord amb la Gran Bretanya que els EUA fossin independents de la seva metropoli i esdevinguessin un dels paisos mes importants del mon.

Com ho celebren aqui? Per televisio veiem aquelles grans desfilades, amb les carrosses, els carrers plens de gents, banderes per tot arreu… La veritat es que aqui si que es distancien del topic. Aqui el 4 de juliol es celebra de la mateixa manera que nosaltres celebrem la revetlla de Sant Joan. Els amics, familiars o veins, es reuneixen a casa d’una d’aquestes persones i duen a terme com una especie de brenar/sopar, que en alguns casos tambe pot considerar-se un dinar, i despres es porta als nens a la fira mes propera perque s’ho passin be una estona. Hi ha concerts, paradetes de menjar, atraccions per tot arreu i al final, l’espectacle de focs artificials per dir adeu a aquesta data tan assenyalada del calendari america. Els carrers si que segueixen el topic i estan plens de banderes americanes, les cases decoren les finestres amb unes decoracions rodones amb els colors de la bandera (molt tipiques pel que sembla) i la gent surt al carrer vestida amb els seus colors, o samarretes dient que estimen el seu pais i coses semblants. Tambe es fan desfilades pero en el meu cas, jo no vaig assistir-ne a cap avui, per tant, d’elles no en parlare.

Aixi doncs, aquesta data tan assenyalada queda com una festa molt seva, molt privada, on la gent surt al carrer amb els colors del seu pais. Potser a les grans ciutats com ara Chicago o Madison, les celebracions si que siguin mes “grans” o monumentals, pero als pobles petits es viu com una revetlla de Sant Joan. Si mes no, aixi es com he entes jo aquesta festa.

Una curiositat. Sabeu quina pot ser la fragancia mes olorada durant l’estiu aqui a Wisconsin? Doncs no es cap altre que el repelent dels mosquits i es que aqui, aquests petits animalets son un convidat frequent de festes al jardi i picnics als parcs i la gent s’ha de protegir de les picades com sigui tot i que en alguns casos com ara el meu no funcionin gaire: 10 picades de mosquit en una sola nit. Algu en dona mes?

Getting into the USA

Ja fa un parell de dies que estem dins de la dinamica dels EUA i tal i com diu l’Eloi semblem estar dins una serie. Els camps de blat de moro, les vaques, les cases adosades… tot tal i com es veu per televisio. Els agents de seguretat de l’aeroport tampoc escapen al topic i si no van preguntar quaranta vegades que veniem a fer no ho van fer cap.

De totes maneres, aquestes families pretenen que la imatge dels EUA quedi als nostres caps durant molt de temps i per aixo semblem tenir un planning que no acaba mai. Ahir mateix, vaig acompanyar la Lassity a la feina, un bar, on gracies a la multitud de clients que ja son amics, vaig poder parlar amb multitud de gent diferent, accents diferents i coses diferents a explicar. I veure la televisio tambe es una cosa molt util encara que sembli una contradiccio perque estas rodejat d’angles per totes bandes. I si la pelicula no s’enten, sempre queden els dibuixos animats.

Per cert, en seguretat vial crec que estem per davant =)