Home?

Aquesta és la última entrada a escriure en aquest blog i, tot i que sempre ens queixàvem a l’hora de fer-lo, ara em provoca nostàlgia saber que no n’hauré d’escriure més ja que això significa que aquest somni s’ha acabat i que, com sempre, toca despertar.

Me’n duc uns records magnífics, un munt d’experiències viscudes: algunes impactants com la visita a la presó, algunes espontànies com el passeig amb canoa o la visita als bombers de Chicago, algunes màgiques com la participació al menjador social en el qual ens van ensenyar que la gent no alimenta l’odi a causa de la seva desgràcia sinó que està agraïda davant d’aquells que els fan més fàcil la situació…

La veritat és que, digui el que digui, mai podré agrair aquesta oportunitat donada: així realment sents que els esforços fets durant el curs valen la pena. En primer lloc vull donar les gràcies a l’Ajuntament per oferir tal premi als estudiants, trobo que és una gran forma d’incentivar una millora en el seu rendiment acadèmic. Per últim i molt especialment vull agrair al Joey haver fet d’aquestes 3 setmanes una de les millors experiències de la meva vida (per no dir la millor); realment ha sigut un viatge impressionant!

MOLTES GRÀCIES A TOTHOM QUE HO HA FET POSSIBLE.

The Holocaust Museum

ImageAvui hem visitat el “Holocaust Museum”, un lloc molt simbòlic de Skokie i, en general, de tot Illinois per la seva emotivitat i realment, nosaltres que l’hem pogut visitar, donem fe d’això.

Només a l’entrada, hi havia un monument dedicat a les persones que van arriscar la seva vida per salvar la dels jueus i per fer possible que un museu com aquest es construís.

El tour ha durat dues hores ja que a les 5 tancaven i, per a que us feu una idea de la quantitat de coses que hi havia per visitar, a la primera hora i mitja només havíem recorregut la primera planta (n’hi havien 3).

L’exposició és un viatge al llarg de la història d’Alemanya, més concretament des de 1914 fins el 1945 (de la primera a la segona guerra mundial), per a que la gent pugui comprendre millor en quin entorn es va desenvolupar l’holocaust i com va ser realment aquest per la gent que hi estava implicada.

Realment, ha sigut molt dur, tot i que molt interessant, sentir els relats dels testimonis que van sobreviure i explicaven la seva experiència; també, hem pogut veure moltes imatges reals i esgarrifadores d’aquell període, i hi havia fins i tot un vagó dels trens que transportaven els jueus als camps de concentració: hi podies entrar però no arribar-te a imaginar el que sentia la gent quan estava ficada allà a dins, quasi sense poder respirar.Image

A la planta superior hi havia una exposició d’art dedicada al racisme: a com els artistes l’entenien i el plasmaven sobre el paper. A la planta inferior, en canvi, hi havia una exposició sobre els grups radicals i violents existents encara a Amèrica i, fins i tot, enquestes sobre què creus que hauria de fer el govern davant d’aquests (si deixar-los entrar al país, etc.)

Quan surts del museu, t’envaeix una sensació ambigua: per una banda, et sents afortunat d’haver-ho pogut veure i així saber què va passar realment; però per una altra, t’adones de la poca humanitat que envoltava a aquella gent respecte els jueus (de fet, van passar d’anomenar-los ciutadans a subjectes). No et pots creure com una cosa així pot haver passat en un món com el teu.

Laura i Júlia

Image

The Soup Kitchen

ImageAhir vam participar en un menjador social que es duia a terme a una església moltImage coneguda aquí a Chicago, la Fourth Presbyterian Church. Vam arribar allà sobre les 3pm i vam tenir temps de conèixer als altres voluntaris i als organitzadors, així com la rectora de l’església (que és la màxima encarregada del menjador social).

El menjador tenia una capacitat d’aproximadament 150 persones, i sorprenentment, es va acabar omplint. La gent que va assistir era molt variada, des de 18 fins a 80 anys, i hi havia molts més homes que dones.

Al arribar allà  ens van explicar la tasca que haviem de fer: ens vam encarregar de servir les begudes a les persones, que podien triar entre llimonada, tè i aigua. Vam servir molta quantitat de beguda, però és comprensible al pensar que passen tot el dia al carrer i només poden menjar i beure en els menjadors socials que hi ha repartits per Chicago. Tot i que aquest només funciona els diumenges, cada dia hi ha obert un diferent per tal de repartir-se la feina sense deixar de cobrir aquest servei. De fet, a les taules del menjador on vam estar hi havia uns fulls informatius dels llocs oberts durant la setmana.

El que més ens va impactar va ser el positivisme de la gent que, tot i no tenir res, sempre et dedicaven un somriure i una paraula amable pel servei que estaves fent; realment així es feia molt més agradable la teva tasca i, de fet, totes dues vam sortir amb moltes ganes de repetir ja que havia estat molt gratificant. Tan de bo s’oferís aquest servei a Barcelona!

Laura i Júlia

Image

Image

Northwestern University

ImageAvui hem visitat la Northwestern University, una universitat privada de primera divisió que costa 70.000$ l’any aproximadament. Ens ha cridat l’atenció la seva dimensió ja que allà és considerada petita però aquí seria de les més grans. També és interessant el fet que un 72% de les classes es duen a terme per menys de 20 persones, cosa que s’entén més en ser privada.

Escoltant la xerrada que donaven alguns dels alumnes ens hem adonat que als EUA es fan 4 anys generals i després t’especialitzes en allò que realment vols fer (normalment són cursos de dos o tres anys). En aquesta mateixa xerrada hem vist que hi havia gent de totes parts dels EUA i, fins i tot, d’Europa (concretament França) interessats en cursar els estudis a la Northwestern University; és per això que en el mateix campus tenen una zona residencial plena de cases les quals es lloguen només als estudiants d’aquella universitat.Image

Un cop sabut el preu és obvi que molta gent no es pot permetre aquesta universitat però gràcies a la importància que donen a l’esport , l’educació i activitats culturals com la música i l’art, hi ha beques  que ajuden a aquells que tenen facilitat per alguna de les activitats esmentades a accedir a una bona universitat.

Com hem pogut comprovar durant el tour, tenen unes grans instal·lacions (un observatori, camps de futbol, una piscina olímpica, una gran biblioteca amb més de 5 milions de llibres, una escola destinada a cada branca educativa, auditoris…) i, fins i tot, disposen d’una platja privada pels estudiants.

Laura i Júlia

Image

Image

Image