Coming back from USA

Ja des de Catalunya, escric l’última entrada del blog. El dia d’avui és fàcil d’explicar: vol de Chicago a Madrid i vol de Madrid a Barcelona. Aquest cop sí que el jet-lag afecta!

Image

Però aquesta entrada no és per explicar el dia d’avui sinó per mirar enrere i recordar tot el que hem fet en aquest viatge. Al fer-ho, em venen a la memòria molts tipus de records, però tots molt positius, gratificants i inoblidables.

En aquestes tres setmanes als EUA he après moltes coses: com funciona el seu sistema educatiu i penal, vam conèixer a departaments de bombers i de policia, que les persones que tenen menys et regalen el seu millor somriure, la gran convivència entre les diferents ètnies de qualsevol edat i sexe… i tot això et fa reflexionar i sobretot madurar i créixer com a persona.

Per aquesta raó, m’agradaria donar les gràcies a totes les persones que han fet possible aquesta beca, a l’Ajuntament de Vilassar de Mar i, en especial, al Joey Jonsson, que ens ha acompanyat en aquestes tres setmanes úniques. MOLTES GRÀCIES!! Amb aquesta beca heu fet possible que l’esforç dels últims cursos es vegi recompensat i això realment s’agraeix moltíssim, sobretot de la manera en que ho recompenseu. Aquest viatge ha sigut molt més del que mai hagués pogut imaginar, totes les experiències viscudes i la gent que he conegut. No hi ha paraules per descriure realment el que m’ha impactat i agradat aquest viatge, i sobretot per agrair que s’hagi fet possible!

Moltíssimes gràcies a tots!

Goodbye to the Windy City

Ahir va ser l’últim dia que vam anar a Chicago, i vam acomiadar-nos de la ciutat amb un tour amb barco pel Chicago River i Michigan Lake. Va ser un llarg comiat però no suficient. A mida que anàvem passant els diferents edificis emblemàtics de la ciutat i un guia ens anava explicant la seva història, una sensació de nostalgia ens va recórrer tot el cos en pensar que no tornariem a veure la ciutat (al menys durant un temps), que estava en tot el seu esplandor.

El Chicago River té un passat interessant: la direcció en que anava l’aigua, del riu Michigan al llac, acumulava grans quantitats de residus al llarg del seu trajecte i això va causar que, quan es va produir el Great Fire que va cremar la ciutat de Chicago, el foc passés d’una banda a l’altra del riu, arrassant així tota la ciutat; llavors van decidir canviar el seu curs, fent que l’aigua anés del llac al riu. Va ser una gran experiència poder veure la ciutat de Chicago a la nit des de l’aigua.

Lauria i Júlia

A shopping day

ImageImageAvui hem passat tot el dia de compres per Chicago on hem entrat a algunes botigues típiques d’aquí i després al centre comercial de la Water Tower. Allà hem trobat una botiga molt peculiar, on només venien salses picants.

Al sortir d’allà a les 4 de la tarda, hem anat a dinar a una pizzeria molt popular aquí a Chicago, i, realment, les pizzes estaven boníssimes.

Image

Un cop acabat el dinar, hem agafat el tren per venir a descansar a l’hotel.

Demà més i millor!

Lauria i Júlia

Come back to Chicago

Aquest matí hem anat al Mirror Lake, situat dins d’un parc natural a Wisconsin, on hem llogat una canoa per passar el matí. Aquí els llacs són molt més grans que a Catalunya, per aixó, el viatge amb canoa ha durat una bona estona. Degut a a la sequera que hi ha a Wisconsin aquest any, el llac tenia un aspecte molt verdós i amb moltes plantes ja que li faltava oxigen, i a causa d’aixó no hem pogut avançar per determinades zones d’aquest.

El fet de poder passar un matí en una barca envoltada de naturalesa, dóna una sensació de pau i tranquil·litat difícil d’aconseguir a qualsevol ciutat, així que ens ha agradat molt aquesta experiència tant relaxant.

De tornada a Chicago hem parat a Whitewater per dinar amb l’Stephan, la seva nòvia, Loria, i el seu millor amic, Kyle, a un restaurant, on segons ells, feien les millors hamburgueses del poble. No estaven equivocats! Acabat el dinar, hem agafat el cotxe per seguir amb el trajecte. Acabem d’arribar.

Lauria i Júlia

ImageImage

Emergence call: 911

Anotació

Avui hem començat el dia visitant Hueber Centre, una presó estatal a la ciutat de Baraboo. Dos oficials, Erik Knull i Kevin Fults, ens han fet un tour per tota la zona de primer nivell en el mateix ordre i procediment que farien amb un detingut. Els policies ens explicaven detalladament com funcionava cada àrea: els presos estaven dividits segons sexes, edats i perillositat. La presó estava dividida en dues ales: aquella per als condemnats que no podien sortir de la seva zona restringida; i una, anomenada de reinserció, en la qual els presos podien sortir per anar a treballar o a l’escola i tornar quan el seu horari hagués acabat.

Realment, ha sigut esgarrifador ja des del primer moment, quans ens han ensenyat la cel·la d’espera per a entrar a la presó (on t’hi pots estar 12 hores o, fins i tot, dies): era tan petita que només el fet d’entrar per a fer la fotografia ja donava una sensació sofocant. Durant el tour, hem pogut comprovar que les coses són totalment diferents a com es veuen a les pel·lícules: aquí no hi havia barrots a les cel·les ni presos cantant tenebrosament; de fet, hi havia fins i tot classes per a aquells que volguéssin acabar els seus estudis o aprofitar la seva estada a la presó per a ampliar-los.

Després de dinar, hem visitat el departament de bombers i el de la polícia, a la ciutat de Portage.

A la primera visita, el cap de bombers, Clayton Simonson, ens ha mostrat tot el material i el conjunt de vehicles que tenien a la seva disposició per apagar focs i fer rescats, tant en terra, aigua o gel. Sembla mentida que en una ciutat de 10.000 habitants hi hagi un departament de bombers tan equipat com aquest (disposaven d’una llanxa de rescat, camions de bombers, camions de rescat, una torre i camions portadors d’aigua), i en canvi, a Vilassar on hi ha una població de 20.000 habitants, haguem de dependre del departament de bombers d’una altra ciutat.

Ens ha agradat molt aquesta visita perquè ens hem adonat de la importància que té aquest treball a l’hora de salvar vides. Aquesta importància també la dónen molts americans ja que hi ha molts voluntaris disposats a arriscar la seva vida pel simple fet de salvar la dels altres.

Finalment, a la última visita, el cap de policia Kenneth R. Manthey ens ha mostrat les instal·lacions de les seves oficines, incluint la sala de tir (ens ha mostrat el funcionament del seu tàser i, sincerament, posava la pell de gallina només de veure-ho), la sala d’interrogació (sense cap mena de decoració perquè el sospitós no es distregui a l’hora de contestar), la sala de proves (en aquesta hem pogut tornar a comprovar com les coses són diferents de les pel·lícules, ja que, en comptes d’utilitzar bosses de plàstic per a les proves, utilitzen bosses de paper o taquilles i neveres per a guardar-ho), i un vehicle oficial (amb la zona de darrera preparada pels arrestats, és a dir, amb barrots a les finestres i seients de plàstic).

We would like to thank the Hueber Centre (specially, Wendy, Officer Knull and Officer Fults), Fire department (Chief Simonson) and Police department (Chief of Police Manthey), the time they have spent showing us their facilities and explaining how their jobs are. Thank you very much!

Laura i Júlia

On the road

Ahir vam marxar de Chicago en direcció Baraboo, on està la casa de la Dee-Dee. Durant el trajecte vam parar a Whitewater, on vam poder visitar les instal·lacions esportives de la universitat (una altre cop es mostra la importància que dónen els americans a l’esport ja que el campus disposava d’unes instal·lacions millors que qualsevol poble d’Espanya) i dinar amb el fill del Joey, l’Stephan; sortint del mateix poble, vam parar en un lloc on es rendia homenatge a les legions de l’exèrcit americà exposant un tanc que va participar a la Segona Guerra Mundial (era gegant!). Un cop ja a Baraboo, vam visitar el famós bar-restaurant, per als participants d’aquesta beca, Bronco Billy’s, que, realment, té tot l’encant que ens imaginàvem en sentir parlar d’ell.

Laura i Júlia

A day in Chicago beach

ImageAhir vam passar el dia a la platja de Chicago. Una platja peculiar, ja que l’aiguaImage no prové d’un mar o oceà, sinó d’un llac, del Lake Michigan, el tercer més gran dels Estats Units (després de Lake Superior i el Lake Huron). El llac és tan gran que no s’arriba a veure l’altre costat. A diferencia d’on vivim, els gratacels estan a primera línia de platja, cosa que dóna una sensació de contrast molt soprenent, passant de la naturalesa de la platja a la més urbana ciutat.

ImageVam dinar al Gino’s, un restaurant italià molt famós a Chicago on podies escriure el que volguessis a les parets, cadires, bancs…

Després de dinar una pizza estupenda, vam passejar pel Millenium Park, on durantImage l’estiu, hi ha concerts cada dia a l’aire lliure. En aquest parc hi ha una gran escultura de forma irregular que fa de mirall. Anant cap a l’estació de tornada a l’hotel vam entrar a la botiga oficial del Hard Rock, molt típica als EUA.

Avui, en canvi, hem fet un dia de relax a l’hotel, ja que el temps no acompanyava. Però tot i no sortir per Chicago, hem conegut una mica més la vida cotidiana dels Estats Units, hem après a cuinar mac&cheese.

Laura i Júlia

The American Passtime

Image

Aquest matí hem agafat el tren per anar a Chicago, on hem vist un partit de baseball a Wrigley Stadium, un dels estadis més emblemàtics i el segon més antic dels EUA. El partit, Pirates vs Cubs, ha començat a les 13.20 i ha acabat a les 4.30, hem passat tot el dia a l’estadi. El partit en general no ha sigut gaire emocionant  tot i que l’atmosfera era impressionant, sobretot quan han cantat l’himne dels Estats Units. Aquests moments són els que ens mostren la importància que donen els americans a la seva nació i a la seva llibertat.

ImageTambé hem visitat una mica de Chicago: una estació de bombers, una botiga de xocolata típica d’allà, una botiga d’Apple (super gran, que tenia de tota l’última tecnologia d’Apple a la disposició dels clients)…

Aquesta nit en Joey ha tornat a cuinar, però aquest cop no ha fet un plat típic americà, sinó un plat propi: espaguetis amb salmó i pèsols.

Laura i Júlia

Image

Niles North High School

ImageAvui hem visitat l’institut de Niles North del districte de Skokie, Chicago. Keith Robinson, subdirector de l’institut, ha accedit a fer-nos una visita guiada per les instal·lacions i ens ha explicat com funciona el sistema educatiu dels EUA i en particular d’aquest institut. Ens ha sorprès molt el fet de que conviuen unes 80 ètnies diferents en el mateix centre i el més admirable és que celebren aquestes diferències dedicant cada any a una ètnia diferent en comptes d’intentar unificar els costums dels seus estudiants.

Image

També ens ha cridat molt l’atenció la importància que es dóna a les activitats extraescolars, com els esports, la música, el teatre.. a la cultura en general: tenen totes les instal·lacions requerides per fer aquestes activitats dins mateix de l’institut. Per a que us feu una idea disposen de 5 gimnassos (enfocats a diferents esports), una piscina olímpica, dos teatres els quals són llogats per actes externs quan no es fan representacions escolars… i fins i tot un plató de televisió.

Per acabar, a l’hora de sopar en Joey ha cuinat un plat típic americà com són els macarrons amb formatge (disgusting but great), menjar de supervivència durants els anys d’estudiant.

 

 

Júlia i Laura