Dia 21: Últim dia sencer a Irlanda

Avui he començat el dia trobant-me una mica malament però hem anat a comprar a Carlow i se m’ha passat. Hem canviat el mòbil antic del Matthew, hem comprat unes botes pel Hugh, hem comprat carn per la barbacoa de la tarda… Hem fet moltíssima feina avui al matí.

En tornar a casa hem pogut menjar alguna cosa per dinar i després hem començat els preparatius de la “barbacoa” de la tarda on hi vindrien la Irene i la Queralt. El Marc, el pobre, te la mala sort que les nostres tres mares no coneixen massa la seva i tampoc compten en informar-la d’activitats conjuntes.

A les 19, més o menys ha començat a arribar gent. Sobre les 19:30 ha arribat la Queralt i, una mica més tard, ha arribat la Irene. Ha estat una barbacoa estranya més que res perquè no hi havia barbacoa i hem fet la carn dins de casa al forn i als fogons però ha quedat boníssima, no poso fotos que us moriríeu de gana ;).

Ara, ja al llit, després que hagin marxat les dues damiseles quasiirlandeses, sap greu que demà sigui el dia de tornada a casa. Hem passat uns dies fantàstics aquí a Irlanda i ha estat una experiència inoblidable. Demà, aeroport, avió, i a seguir amb l’estiu català, però es trobarà a faltar Irlanda, oi tant que sí!

Maleta de tornada :'(

Au revoir Irlanda… o és Good Bye?

Dia 17: Gairebé res + Peli

Avui ha estat el quiet day més quiet que hi podia haver! M’he llevat tardet perquè ahir a la nit vam anar a un Pub típicament irlandès en Hugh, les seves dues cosines, la Anne i jo fins ben entrada la nit i vaig arribar cansat i mort de fred a casa.

He esmorzat, he aprofitat per parlar una mica amb les dues famílies, la d’aquí a Irlanda i la d’allà a Vilassar i ja era hora de menjar alguna cosa per dinar. Després de dinar ha tocat peli, aquesta vegada Iron Man 2, el que passa és que no he vist la primera i estava bé però faltava veure la primera part.

Doncs això, un matí tranquil, una tarda tranquila, molta molta molta calor a fora i també xafogor i un bon sopar i una estona de Le Tour de France 2013 abans d’anar a dormir.

De fotografia només en puc publicar una, aquesta vegada, perquè no he tingut cap moment únic per fotografiar durant el dia, però ara, després d’haver-me preparat les coses per demà, per l’última visita a una ciutat d’aquí Irlanda, Kilkenny, puc immortalitzar el moment.

Preparat per Kilkenny

Dia 13: Comença la segona setmana de classes

Avui era el dia que començàvem amb la nostra segona setmana de classes d’anglès i l’hem començada en una classe diferent amb un altre professor, en aquest cas professora, fins llavors, anàvem: en Marc Jené, la Queralt i jo en una classe amb el professor Bart i la Irene en una altra classe. Avui ens han ajuntat tots a la classe de la Irene, amb la professora Breda.

Un cop acabades les classes hem dinat i, en acabat de dinar, hem agafat el bus per anar a Gorey. Hem estat una estona a la platja…

La platgeta bona!

Una altra estona a la fira i, finalment, hem anat a Gorey poble a donar un tomb per allà.

Després res, tornar cap a casa, sopar, veure alguna peli i anar a dormir, que és el que més desitjo ara, després d’un dia tan complert.

Fins d’aquí a 4 dies!

Dia 9: Gairebé res + Disco

Avui ha estat un “quiet day” com m’ha dit la Anne al matí quan he anat a esmorzar. No ha estat un dia molt intens, que diguem, tota la intensitat se l’han quedada la Queralt i la Irene que, es veu, que han anat a un poble on hi havia un museu d’escultures rarissimes amb telèfons nokia i d’altres objectes estrambòtics i on hi havia un home que en sabia molt i de tot (genètica, no sé si mendeliana o no, epigenètica, cultura…) un home ben divertit es veu…

Hem tingut temps de parlar d’això abans de començar la super disco d’aquesta nit, que duraria de 9 a 11, una autèntica passada… Hi hem anat una mica abans per estar amb tothom però tothom ha arribat just a les 9 i hem pogut parlar, la Queralt i jo, dels nostres dies irlandesos i de la Selectivitat…

La super disco constava d’un dj en una sala prou gran, amb terrasseta i tot, i molts nens i nenes de 12 a 14 anys, de diferents llocs (Vic, Itàlia, Navarra, França…). Finalment ha estat prou bé i en Marc i jo hem pogut provar la tan esperada Guiness. Aquí us deixo una mostra de la nostra diversió extrema.

De "festa" per IrlandaFins aviat!!

Dia 5: El dia de la família

Com que ja hem actualitzat el bloc tots quatre, em toca a mi altre cop, sóc l’altre Marc, el Rabella.

Avui era el dia en que totes les famílies anaven a missa. Jo vaig decidir ahir de no anar-hi perquè tampoc era alguna cosa que m’entusiasmés. Hi ha anat, doncs, la resta de la família. Quan han tornat, m’han despertat per esmorzar i el planning era que després d’esmorzar anéssim d’excursió (ells ho diuen: going for a walk).

Tenia pinta que aquest “passeig” no seria gaire dur perquè aquí només hi ha turons de 800-900 metres d’alçada, però quan hem començat a pujar la cosa ha canviat.

L’ambient era bo, no hi havia sol ni pluja i la temperatura era excel·lent però el camí es començava a fer llarg…

DSC_0062

Havia arribat el moment de començar a pujar en vertical, després de caminar 1h sobre camí de terra (pista forestal). El cim no arribava mai, però finalment hi hem arribat i, després d’una mitja horeta allà a dalt descansant i menjant algunes galetes, hem baixat (teòricament la part més fàcil). Doncs no ho ha estat pas, observeu:

Baixada en picat

Sí, hem baixat per la part que té forma de V, agafant-nos a la gespa alta que hi havia perquè amb dos peus a terra no era suficient per aguantar-se…

En verticalLa baixada ha durat 1:30h, una mica menys que la pujada, però també ha estat moooooolt llarga.

Després, la resta del dia, a casa, veient pel·lícules i sopant.

Demà comencem les classes d’anglès a Augrim, a veure com aniran…

Fins molt aviat!!

Dia 1: Arribada a Dublín, desplaçament a les cases i activitats

Avui ha estat el gran dia. L’haver d’anar a l’aeroport del Prat, facturar maletes, dir adéu als Papis, passar el sempre alegre i “pitant” arc de seguretat, embarcar, preveure quin serà el retràs de l’avió, enlairar-se i, al cap de 3 horetes, aterrar; tot això, posa els pèls de punta.

Ha començat el que acabarà d’aquí a unes 3 setmanes intenses, divertides i, sobretot, irlandeses. I ha començat d’aquesta manera:

De camí a Augrim

Aquesta és la foto feta a l’autobús (amb remolc) en direcció a Augrim, on ens recollirien les famílies i aniriem cadascú a casa seva.

Després d’aquesta petita part col·lectiva, he de dir que a la tarda, després de sopar a les 6, he pogut gaudir d’un partit de “Gaelic Football” en directe, de nois d’entre 12 i 14 anys, on jugava en Mathew, el segon fill més gran de la família amb la qual convisc. Ha estat un partit molt emocionant. No havia vist mai jugar a futbol gaelic i me n’han ensenyat una bona demostració. Malauradament, el Tinahely, l’equip on juga en Mathew ha perdut per 8 gols a 2 i per 12 punts a 6, una victòria contundent de l’equip rival.

Acabat el partit, en tornar a casa quasi adormit, he pogut tastar una mica de te amb llet i una mica de sucre i un tros de pastís, tot molt bo, per abans d’anar a dormir.

I per avui res més, ara a l’espera del següent post!

Fins aviat!!